Cap als 50 anys del nostre institut

EL 2019 EL MANUEL DE CABANYES FARÀ 50 ANYS

L’Ajuntament de Vilanova va proposar per al nostre institut el nom de Manuel de Cabanyes, en homenatge al poeta vilanoví que va néixer el 1808 i va morir el 1833. Pertanyia a una família benestant del segle XIX que tenia interès per l’art i la literatura. El seu germà va ser un pintor reconegut i ell va ser un representant del Romanticisme.

Manuel de Cabanyes

 

Un projecte molt esperat

La gent de Vilanova feia anys que demanava un institut per al poble perquè els seus fills havien d’anar a estudiar fora de la població. El terreny, situat entre els carrers Josep Coroleu i General Yagüe (actualment Francesc Macià) va ser cedit per l’Ajuntament. Té 10.000 m² dels quals 4.317 m² són edificats. La construcció de l’edifici va durar aproximadament un any i va costar 13.207.592,93 pessetes. Estava previst per a mil alumnes.

L’edifici comptava amb vint-i-quatre aules, despatxos, sala de professors, laboratoris i un gimnàs que es podia fer servir com a sala d’actes i com a capella.

En aquella època, el curs començava el 2 de novembre, però com que havia estat tan esperat un institut al poble, les classes van començar quinze dies abans: el 13 d’octubre de 1969.
El primer equip docent

El primer director de l’institut, escollit pel Ministerio de Educación y Ciencia, va ser Luis Gassiot. Va formar un equip directiu amb Manuel Puig com a cap d’estudis, Aurelio Alvárez com a secretari, José Molina en qualitat de vicedirector, i Vicente Emma que feia les tasques de vicesecretari. A l’inici, l’equip docent estava constituït per onze professors, durant els mesos següents va arribar la resta de professorat, fins a assolir la vintena.

Luis Gassiot
Evolució dels plans d’estudis

Quan va començar a funcionar l’institut, s’impartia el batxillerat antic. Constava de sis cursos, quatre de nivell elemental i dos de superior. Per passar a sisè calia fer una prova que es deia revàlida. Després dels sis cursos de batxillerat, hi havia el PREU, que era una preparació per poder accedir a la universitat. Aquell curs 1969-70, hi havia set grups de primer de batxillerat, dos grups de segon, tercer i quart, i un curs de cinquè, sisè i PREU.

El curs 1974-75, el pla d’estudis va canviar i es va implementar el BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) que estava compost de tres cursos després dels quals es feia el COU (Curs d’Orientació Universitària).

A finals dels anys vuitanta i començament dels noranta es va tornar a canviar el pla d’estudis i va aparèixer l’ESO. A partir d’aquest moment, els alumnes s’incorporen a l’institut als dotze anys i finalitzen els seus estudis obligatoris als setze, edat en què poden entrar al món laboral si no volen continuar estudiant.

Al llarg dels anys i fruit dels successius canvis en els plans d’estudis, hi ha hagut canvis concrets en les assignatures. Per exemple, l’assignatura de llar, on s’ensenyava a cosir i a realitzar petits treballs de bricolatge, es va suprimir, així com la geologia o l’obligatorietat de la religió.  En canvi, es van afegir noves assignatures com el català (quan va acabar la dictadura franquista), l’anglès, la tecnologia i la informàtica, entre altres.

Des del seu inici, el Cabanyes ofereix la possibilitat de cursar els estudis postobligatoris en horari nocturn per a aquelles persones que volen compatibilitzar feina i formació.

El curs 2008-2009, es van començar a impartir els estudis del cicle formatiu de grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives, que encara es continuen oferint.

A més, a partir del curs 2012-2013 va començar el Batxibacc, que dona una doble titulació: el batxillerat espanyol i el francès.

L’institut s’adapta a les noves necessitats

D’entrada, s’han afegit noves instal·lacions per facilitar la mobilitat de les persones, com ara l’ascensor i la rampa exterior.

També hi ha hagut canvis tecnològics que ens han obligat a incorporar a les aules les últimes innovacions en aquest terreny: projectors, ordinadors, pantalles digitals…

L’arribada d’immigrants a Catalunya ha provocat l’aparició d’aules d’acollida, on els alumnes nouvinguts aprenen el català per poder seguir les classes quan s’incorporin a l’aula ordinària. Al Manuel de Cabanyes, l’aula d’acollida existeix des de l’any 2006.

L’institut en els seus inicis

L’institut avui

Al llarg del temps, el centre ha crescut. Ha augmentat el nombre de professorat i també d’alumnat tot i que la quantitat d’alumnes per classe ha disminuït. Això permet una millora de l’atenció cap a l’alumnat en forma de grups reduïts en les assignatures instrumentals, de petits grups i l’USEE.

Algunes activitats que es fan a l’institut traspassen els límits de l’edifici. S’organitzen sortides tutorials, acadèmiques i lúdiques, viatges a l’estranger i intercanvis d’idiomes. També es dona a conèixer a través d’alguns treballs de recerca que són premiats per universitats o altres entitats.

Alguns dels nostres alumnes són coneguts en diversos àmbits com ara l’esport. Per exemple, Marcel Cama, de 4t d’ESO que va participar en els World Roller Games a la Xina el 2017. D’altra banda, el Manuel de Cabanyes compta amb exalumnes que tenen un paper rellevant a la societat. Trobem  periodistes com Francesc-Marc Álvaro Vidal i Francesc Escribano; esportistes com el ciclista, Marc Soler; actors com Toni Albà i Sergi López; polítics, com per exemple, Glòria Garcia, Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i presidenta del Consell Comarcal del Garraf,  Damià Calvet, director general de l’INCASOL (Institut Català del Sòl) i recentment nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat (2018) o Quim Arrufat, diputat al Parlament per la Candidatura d’Unitat Popular entre el 2012 i el 2105; pintors reconeguts com Rafael Ràfols i Joan Nadal, que a més és professor de l’Escola d’Art de Vilanova i la Geltrú, i en el món de les ciències, concretament en biologia i matemàtiques, han destacat Gonzalo Giribert i Joan Gómez, respectivament.

El Manuel de Cabanyes té gairebé cinquanta anys d’història. Per la institució han passat molts alumnes, professors i esdeveniments. Desitgem que aquest servei continuï durant molts anys més a Vilanova i la Geltrú.

Reportatge elaborat pel grup d’alumnes de diversitat de 3r d’ESO. Agraïm la col·laboració de tots aquells que d’una manera o altra ens han ajudat en el treball i, molt especialment, d’Elàdia Soler.