VILANOVA I LA GELTRÚ (1936-1939): ENTRE LES BOMBES I L’EXILI.
La tarda del dia 24 d’abril, hem celebrat a l’institut la tercera jornada de conferències amb la visita de l’historiador i docent de secundària Xavier López i Soler, que ens ha ofert una xerrada sota el nom “Vilanova i la Geltrú: Entre les bombes i l’exili”. López, membre de la Comissió Històrica de Vilanova, ha relatat a tots els alumnes i professors assistents uns fets clau per a la història de tot el país, la Guerra Civil, centrant-se en l’impacte que tingué en el nostre municipi.
Per introduir-nos als esdeveniments històrics, ens ha donat a conèixer les fonts històriques més rellevants que s’han produït sobre la guerra a Vilanova. Entre d’altres, ha destacat el llibre Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: Guerra civil, revolució i ordre social, l’autor del qual és un dels promotors del nostre institut, Francesc Xavier Puigrovira. També ha fet èmfasi en el gran valor dels testimonis de vilanovins com Carla Pujol, Conxita Ventosa i Marcel·lí Garriga, que mitjançant les seves vivències ens han permès entendre l’esgarrifosa situació en la qual es van veure atrapats ells i altres milers de víctimes del conflicte.
Ja aprofundint en l’exposició dels fets, el ponent ens ha contextualitzat breument la situació l’any 1936: Vilanova, de grandària i població molt més reduïda que la que coneixem avui dia, destacava pel seu pròsper sector industrial, amb treballadors majoritàriament adscrits al sindicat anarquista de la CNT. Aviat, s’hi van percebre signes del descontentament obrer amb vagues, com la succeïda a la fàbrica del Griffi el 1930. Un cop establerta la II República –i de manera simultània als Fets d’Octubre de 1934 de Barcelona–, varen explotar dues bombes al carrer Sant Gervasi i a la plaça de les Neus, uns fets rere els quals Vilanova es veié sumida en un període crític de tensió social.
La Guerra Civil s’obrí pas a Vilanova amb l’assalt a temples i edificacions públiques, tot i que no es cremaren edificis religiosos. L’inici de l’etapa revolucionària significà els primers assassinats a la ciutat, la confiscació de propietats, la col·lectivització de la indústria a mans del Comitè del Control Obrer –principalment amb el propòsit de transformar-la en indústria de guerra– i el canvi de nom de nombrosos carrers. Sorprenentment, l’església de Sant Antoni, tota una icona de Vilanova, va ser parcialment enderrocada no a causa dels bombardejos de les forces aèries, sinó pels intents de desmantellar-la d’un grup de ciutadans que pretenien fer espai per la denominada “plaça de Catalunya”. Tot i que aquesta iniciativa no prosperà, cal incidir en la importància que tingué el refugi que s’ubicava sota els fonaments d’aquest edifici. Sota la plaça de l’ajuntament també s’hi localitzava un refugi, que aixoplugà centenars de vilanovins durant els moments més sanguinolents patits a Vilanova.
Entre 1936 i 1939, Vilanova s’afeblí gradualment com a conseqüència del desgast generat pel conflicte bèl·lic; en la vila proliferaven unes condicions de vida precàries, amb una ciutadania sumida en la misèria, la por i el racionament d’aliments. L’entrada del bàndol insurrecte el darrer any de la guerra suposà l’exili cap al nord d’una part de la població en condició de refugiats i, finalment, la submissió de la localitat al règim dictatorial durant quaranta anys, en què la repressió i la degradació moral derivada del conflicte van eliminar l’esperit de la Vilanova prèvia a la guerra.
En l’actualitat, són nombroses les entitats que advoquen a favor de restablir la memòria històrica i, d’aquesta manera, commemorar la figura de les víctimes que van patir la persecució, la repressió i els atacs militars de la guerra, una voluntat que a Vilanova s’encarna en monuments com l’alçat a la Plaça Peixateria i en les més recents Stolpersteines, unes llambordes daurades en memòria dels vilanovins deportats a camps nazis.
Sense dubte, iniciatives com la conferència de Xavier López són una oportunitat excepcional per apropar-nos de mans d’un professional a uns fets tan desoladors i, alhora, influents en el curs de la història de la societat vilanovina, i impedir que caiguin en l’oblit de les generacions futures.
Noemí Pérez Ramos (2n Batxillerat A)
