El mite de l’amor explicat en la literatura: Tristany, Isolda i Rosalía
El primer que s’ha fet tot just començar la xerrada ha estat mencionar les següents grans històries d’amor que tots coneixem, com per exemple Romeu i Julieta, Mar i Cel, Tirant lo Blanc i Rosalía i C. Tangana, una que va passar de veritat. Després, per entrar una mica al tema, la Neus ens ha explicat què és aquesta història d’amor per tal que puguem entendre-ho tot més bé.
Es tracta d’un mite en què Tristany i Isolda, a causa d’haver-se begut un filtre, acaben enamorant-se, tot i que això no hauria d’haver passat, ja que ella s’ha de casar amb el rei Marc. Aquest filtre màgic té molta importància en la història, perquè en realitat ells dos no s’haurien d’estimar. És per això que al llarg de la història es diu molt el fet que no són lliures. A més, si ho pensem, els agrada el fet d’estar vivint en una llegenda i no es preocupen l’un per l’altre. Aquest fet també el podem veure en l’actualitat, ja que hi ha moltes persones que no estan enamorades de la persona, sinó del fet d’enamorar-se, és a dir, enamorats de l’amor. També ens ha explicat el fet que aquests dos personatges romantitzen els obstacles, pel fet que s’estimen malgrat els problemes. Aquests obstacles són els diferents rols socials que tenen, perquè un és cavaller i l’altra reina. Com que el seu amor està mal vist, es dissimula gràcies al filtre, per fer veure que la culpa no és seva.
Un cop ens hem posat en situació, hem tractat el tema de la dualitat de l’amor i la mort, és a dir, que l’amor porta a la mort. És aquí on entra la cultura pop, ja que sempre ens han explicat que l’amor és patiment, perquè és el que es ven més. Dins de la cultura pop hi ha la Rosalía, perquè en algunes de les seves cançons, com per exemple Maldición, apareixen frases com “Aunque me cueste la vida / o aunque tenga que matar”. Aquesta frase diu que només la mort supera l’amor, com en el mite de Tristany i Isolda, ja que els personatges moren. És per això que tenim aquesta concepció tan fosca de l’amor. A més de parlar sobre aquesta dualitat, la cantant reivindica molt la idea que la solució no és morir i que està bé viure sense agafar-se a les coses dolentes, com en la frase de la cançó Candy, “Ya no me acuerdo de tu cara”.
Per acabar, vull agrair que la Neus ens hagi dedicat i compartit els seus coneixements i reflexions. M’ha agradat molt veure com ha relacionat Tristany i Isolda amb un tema molt actual, les cançons de la Rosalía. A més, ha estat molt maco poder veure que, per sort, avui en dia hem anat superant aquest dualisme de l’amor i la mort, tot i que encara hi és present. Malgrat això, sempre podrem fer coses per tal que l’amor no sigui un patiment. Una reflexió que em quedo després d’haver anat a la xerrada és que la literatura, encara que sigui de fa molts anys, continua present en l’actualitat, com en les cançons de la Rosalía.
Bruna Olivé Lleó (1r de Batxillerat B)
Espectacular crònica!!!!!!!
Això està molt ben escrit!