El passat 29 de març, la Mercè Guerra i Albà va venir a l’institut a fer una conferència en relació amb el procés de confecció dels medicaments i les vacunes. Aquesta xerrada anava dirigida a tots aquells alumnes i professors que estaven interessats en el tema i volien ampliar els seus coneixements.
La Mercè és una exalumna del Cabanyes que va estudiar biologia humana i posteriorment va formar-se en el desenvolupament farmacèutic mitjançant un màster. Actualment, treballa en una empresa del sector de productes sanitaris com a responsable dels aspectes reguladors.
Primer, va començar explicant quins són els requisits i passos a seguir a l’hora de desenvolupar un medicament i com aquest acaba al mercat. Ens va explicar que el procés de desenvolupament de medicaments està dividit en diverses etapes. Primer és primordial realitzar una recerca bàsica sobre el que volem conèixer. És una investigació inicial que no tracta amb animals ni experimenta en laboratoris. Després, abans d’experimentar directament amb humans, el medicament es prova en un animal, amb organismes similars als nostres i que pateixen la mateixa malaltia, per analitzar si sorgeix algun efecte, sobretot per comprovar-ne la seguretat. Un cop els estudis han estat regulats per la llei i s’han acceptat per organitzacions superiors, s’inicia la fase 1, que consisteix a provar el medicament en persones sanes per saber si és segur. Per altra banda, la fase 2 subministra dosis terapèutiques i verifica si el medicament altera alguna malaltia existent en la persona. La fase 3 és la més complicada, ja que s’hi involucra un nombre major de població i és on poden sorgir més problemes. Finalment, la fase 4 és la fase d’aprovació: les agències autoritzades, sobretot l’europea i l’americana, aproven el medicament. Aleshores el producte surt al mercat i tothom el pot adquirir. Però encara es continuen estudiant els casos particulars, en el món real, a la fase 5. Tot aquest procés dura entre 10 i 20 anys i es desenvolupa en universitats i organitzacions clíniques de recerca o laboratoris. Ho promouen la indústria farmacèutica i les empreses privades i públiques.
Es va fer èmfasi en el fet que en aquest sector laboral no només hi estan involucrades persones amb una formació en biologia, sinó que també es necessiten economistes, matemàtics i enginyers, entre d’altres. Això és una informació molt útil per a aquells estudiants que estan interessats en aquest àmbit tot i que no cursin la matèria de biologia.
En darrer lloc, va parlar d’un cas tan particular i excepcional com és el de la Covid-19. Va comparar la producció de la vacuna de la Covid-19 amb altres productes farmacèutics i va explicar quins van ser els factors que van permetre que fos tan ràpida. I és que es van utilitzar mètodes informàtics a partir del coneixement que ja es tenia de l’estructura del virus SARS CoV2 i es van buscar els possibles antígens més efectius. També es van imitar altres processos de producció emprats anteriorment i ja coneguts. A més, es va aconseguir una gran generació de dades mundial amb el sistema de lliure accés (open access), pel qual es van penjar nombrosos treballs verificats. A més, com que era una emergència mundial, altres investigacions van aturar-se per prioritzar la recerca de la vacuna. Això és el que més va facilitar el seu desenvolupament, perquè molts dels processos se sobreposaven els uns amb els altres i no calia anar pas per pas individualment.
L’acte va acabar amb un torn de preguntes on va resoldre dubtes dels assistents i també es va parlar de la part ètica d’aquesta indústria.
En definitiva, la Mercè ha aconseguit explicar de manera clara i senzilla el món en el qual treballa i els assistents han quedat molt contents de tenir informació de primera mà d’aquest tema.
Marta Batlle Bertran (1r Batxillerat B) i Mireia Pomar Samarra (2n Batxillerat B)
