Aquesta escriptora té dedicada l’aula de 4t d’ESO D.
Va néixer a l’Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946. És filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop, que conrea també la narrativa, la biografia i el teatre, que està en contacte amb escriptors modernistes. La seva mare, Albina Fransitorra i Alenyà, es llicencià en filologia el 1970 i també fou escriptora. Va viure des de molt petita en un ambient familiar que li va facilitar el contacte amb la literatura.
Cursa l’ensenyament primari a l’escola de la Divina Pastora. Més tard, va entrar a l’institut de secundària Montserrat i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on coneix, entre d’altres, l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui després mantindrà una intensa amistat. En aquesta època, ja llegeix autors com Manuel de Pedrolo, Bertold Brecht i Narcís Oller. Obté el seu primer premi literari amb un poema de caire religiós sobre la patrona al centre de secundària on estudià.
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, carrera que havia començat l’any 1963, i es va doctorar el 1970. Aquest mateix any es va casar amb l’arquitecte Albert Puigdomènech, un dels dirigents del SDEUB i amb qui va tenir el seu primer fill però el matrimoni va durar tres anys.
Treballa en diferents feines editorials, entre les quals la de la confecció de la primera etapa de la Gran Enciclopèdia Catalana. En aquesta època guanya els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant Adrià i el de reportatges de Serra d’Or per a escriptors joves. Obté el premi Recull i el Víctor Català (1970), que li obre les portes a l’edició comercial. Precisament s’assabenta que és guanyadora d’aquest premi el 13 de desembre del 1970, quan participa en una tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra l’anomenat “procés de Burgos”, que condemnarà a mort, sota la ratificació de Franco, uns membres d’ETA.
Després de diverses temptatives polítiques, es presenta a les llistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al Congrés de Diputats, per acte testimonial, convençuda que no obtindrà l’acta de diputada. Més endavant va abandonar el partit quan aquest travessa una de les primeres crisis internes. A partir del 1977 conviu amb Joaquim Sempere, qui més tard serà el traductor a l’espanyol del seu llibre El cant de la joventut i amb qui té un segon fill. Es declara admiradora literària de l’escriptora Mercè Rodoreda, que considera la seva “mestra”, i confessa en algunes entrevistes que l’únic que l’ha fet sentir “realitzada com a dona” ha estat tenir dos fills i dedicar-se a escriure.
Mireia Guerrero (4t B)
