Severo Ochoa de Albornoz té dedicada l’aula de 2n de Batxillerat C. Va néixer al poble asturià de Luarca, el 24 de setembre de l’any 1905 i va morir l’1 de novembre de l’any 1993 a Madrid, a l’edat de 88 anys. Fou un important bioquímic que va rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l’any 1959 pels seus descobriments sobre la síntesi biològica de l’ARN i de l’ADN
Quan el seu pare va morir, va haver de traslladar-se a Màlaga, on Severo va estudiar la secundària i el
batxillerat. L’any 1929 es va llicenciar a la Universitat Complutense de Madrid i va fer un doctorat, tot i que
ell mai va exercir la medicina.
A la universitat se li van concedir vàries beques per estudiar fora i va assistir a l’Institut Kaiser Whilhem.
Quan va tornar a Madrid va ser nomenat Professor Ajudant de Fisiologia i Bioquímica de la Facultat de
Medicina de Madrid.
Durant la Guerra Civil espanyola, va exiliar-se a Alemanya, estada que va durar poc temps ja que es va
traslladar de nou a Plymouth en esclatar la segona Guerra Mundial.
Va investigar sobre el metabolisme dels glúcids i els àcids grassos però les principals investigacions les va
centrar en els fosfats d’alta energia que participaven en les reaccions bioquímiques.
Ochoa va aconseguir per primera vegada la síntesi de l’ARN en el laboratori. Un any més tard, el bioquímic
nord-americà Arthur Kornberg, deixeble d’Ochoa, va demostrar que la síntesi d’ADN. Tots dos van compartir
el Premi Nobel.
En 1971 va ser nomenat director del Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de
Madrid. Encara que es va jubilar oficialment el 1975, mai va abandonar la investigació.
El maig de 1986 va morir la seva dona, i això va suposar per Severo un cop molt dur que li va comportar
caure en una profunda depressió. A partir d’aquell moment no va tornar a publicar cap treball científic més.
Només es va dedicar a fer conferències
Una de les frases més famoses de Severo Ochoa és aquesta: ”L’amor és física i química… Però una física i
química molt sofisticades. Jo crec que som això, i res més, física i química”.
S’hi pot estar d’acord o no, però el que no hi ha dubte es la importància i el sentit que la ciència va tenir al
llarg de la seva trajectòria vital.
Ferran Puig Pàmies (4t A)
