Avui, dimarts 23 de gener, l’alumnat de primer de Batxillerat ens hem reunit a les escales de la plaça de l’Assumpció. Ens trobàvem als peus de l’església de la Geltrú, una basílica per davant de la qual molts acostumen a passar, però pocs solen aturar-se a admirar. Allà, els professors de llengua catalana Eduard Juanmartí i Teresa Guiluz tenien preparada la primera de dues visites a llocs d’importància literària i cultural de Vilanova i la Geltrú.
Només travessar la porta ja es notava la falta de llum. Entrar a l’església era com fer una passa dins la penombra, il·luminada només per la feble llum exterior que entrava per la porta i el vitrall. Va ser inaugurada l’any 1712 i, en aquella època, el seu interior deuria evocar aquest ambient obscur i espiritual. No obstant això, actualment ens podem permetre veure l’edificació amb més claredat. Un cop érem tots asseguts als bancs, s’han encès els llums que enfocaven el retaule. Tothom ha quedat impactat. Poca gent esperava veure una obra d’art tan daurada, detallada i brillant dins d’aquest edifici que sembla tan senzill des de l’exterior. Ha estat, gairebé, com destapar un tresor que portava anys amagat davant dels nostres propis nassos, i que guardava amb ell tota una història plena de bellesa.
Però “després de l’oh, ve l’aah”, com molt bé ha expressat l’Eduard. És a dir, després de la sorpresa i el meravellament, ve l’aprenentatge. Aquest retaule, acabat de crear l’any 1675, no només és preciós, també ens ha ajudat a entendre la mentalitat barroca. En les diferents representacions religioses, en la seva disposició, en la decoració que les envoltava i en el missatge que el retaule pretenia transmetre. En tot això quedaven reflectides les idees de la Contrareforma, el dogma, la desconfiança en el pensament humà i el pessimisme que caracteritzaven el Barroc.
La Teresa ens ha ensenyat els contrastos i la presència de la mort en les obres d’art d’aquest moviment. També hem pogut observar l’arquitectura, carregada i excessivament ornamentada. Tots aquests atributs els hem pogut traduir, després, al llenguatge de la música i, està clar, al de la literatura.
La Mercè Juanmartí, ex alumna de l’institut Manuel de Cabanyes, ens ha fet descobrir com el Barroc va afectar també la música, encara que una mica més tard que la resta d’arts del moment. Gràcies a les seves habilitats amb la flauta travessera, hem pogut escoltar els diferents matisos que aportava el Barroc a la música anterior, els diferents ornaments que la recarregaven i la feien més complexa. Per acabar, amb l’acompanyament d’en Martí Marimon, professor de filosofia, a l’orgue, ens han delectat amb una composició barroca, atapeïda de melodies i guarniments.
A més, els nostres professors de català ens han ofert unes explicacions plenes de passió de diferents poemes de Vicent Garcia. En les seves interpretacions s’hi podien anar veient els contrastos característics de l’etapa i la retòrica emprada per fer possibles aquestes obres tan elaborades.
Finalment, la Teresa ens ha parlat dels goigs, un gènere popular català que porta segles sent cantat pel poble per lloar els patrons de cada ciutat. Un cop apresa la teoria, ho ha dut a la pràctica cantant-nos-en un de geltrunenc. Al final del goig, tots ens hem unit als dos últims versos de tornada, i així hem finalitzat una sortida esplèndida.
Resumidament, avui hem pogut descobrir un lloc que no estava amagat, però que no havíem tingut ocasió de visitar amb tanta cura. Hem anat descobrint les diferents capes que formaven el Barroc, una època complexa que ens ha deixat peces meravelloses tant en l’art com en l’arquitectura, en la música i en la literatura. Així mateix, hem après una mica més de la nostra pròpia cultura, que mai deixa de meravellar-nos, i dels testimonis que en tenim ben a prop.
Bruna da Silva Cuenca (1r Batxillerat D)
Magnífica crònica 🙂