Les festes catalanes per excel·lència de la tardor són la Castanyada i Tots Sants. No són però unes festes locals, ja que en molts indrets del món se celebren diferents rituals de record dels morts.
En motiu de la celebració d’aquestes festes i també per promoure la creativitat literària i la difusió del gènere del microrelat la Biblioteca del nostre institut, juntament amb els departaments de llengües, ha volgut organitzar el 1r Concurs de microrelats de terror
Un dels símbols més universals de l’ànima dels morts és el foc. Per simbolitzar el cos en què vivia l’ànima s’han fet servir tota mena de recipients, però en destaca la carabassa, fruit emprat com a recipient per dipositar-hi una espelma. Tots coneixem la carabassa a través de la tradició nord-americana del Halloween (All Hallows’ Evening, és a dir, Nit de Tots Sants)
L’enorme popularització i difusió del Halloween nord-americà arreu del planeta ha fet que molta gent vegi la carabassa i tota la parafernàlia com una pèrdua de la nostra tradició i com un propòsit únicament comercial. Hem de tenir en compte, però les referències documentals o la tradició oral del segle XIX i la primera del segle XX, trobarem indicis que arreu de la península Ibèrica, especialment a la franja nord, hi ha una tradició de buidatge de carabasses i altres fruits per tal d’il·luminar-los per dins per Tots Sants. Aquesta tradició es remunta a uns cent anys enrere, molt abans, per tant, que aquí es conegués la tradició nord-americana. En trobem referències a Astúries, Aragó, Castella…
A Catalunya tenim com a molt conegudes la Carabassada de Ripoll o la Nit d’Ànimes de la Cerdanya.
D’altra banda, la tradició de menjar castanyes durant la Nit de Tots Sants sembla que respon a una necessitat dels antics campaners de recuperar forces durant aquella nit després de moltes hores de fer sonar les campanes en record dels morts, ja que és un aliment que aporta energia i és de consum fàcil, igual que els panellets.
