SETMANA DE LA PAU I LA SOLIDARITAT

Paraules de la cap de departament, Mamen Garcia, en el lliurament del guardó del Premi La Pau de l’Insalfacs:

L’any passat a les reunions del departament de Ciències Socials se’ns va acudir crear el Premi La Pau Insalfacs. Aquest premi consisteix en la proposta per part dels alumnes de nomenar a aquell alumne que considerem mereixedor d’un guardó distintiu per les seves destacades accions o bé pels seus grans valors.

 

Tots els alumnes de l’ESO, de 1r a 4t tan a les matèries de Religió com de Valors van anant fent les seves propostes. I ens va sobtar que sí coincidien a proposar  les dos xiques que tenim aquí.

Els motius que argumentaven eren molt diferents tant per a Eimi com per Andrea. A més, són d’edats molt diferents i ens vam decidir a fer guanyadores  les dues.

L’elecció d’Eimi va ser d’una gran tendresa , on sorgien els valors més autèntics de Bondad, Pau, Confiança, Ajuda.

Molts dels alumnes la descrivien, si no recordo malament les paraules, «com una noia que transmet bondat».

Altres deien “té una pau interior que la transmet, i quan tu estàs molt angoixat pel motiu que sigue ella, Eimi, te serena, te tranquil·litza».

Molts d’ells coincidien en dir « No ho sé explicar té algo, un no sé…de…té Bondat»

Altres, també explicaven que al pati sempre estava pendent que tothom sempre llence la brossa al lloc on toca. I si no, te malda, però ho fa d’una manera que l’acabes recollint. A vegades, no ho aconsegueix i ho plega ella del terra.

També coincidien molt en què és una companya o amiga (depèn de la relació que tenien amb ella) i a la qual podien contar els seus problemes. I ella sempre escolta, i quasi sempre t’ajuda a solucionar-los.

Jo els deia «O sigue, que vos ajuda en los deures…” I ells: «No, no en los problemes de veritat, en les coses series».

Per tot això, Paco Brunet tingues l’honor de fer lliurament a Eimi Expósito del seu guardó i de la seva estatueta honorífica de La Pau Insalfacs.

 

POEMA

Si aquest món fos escrit amb llapis,

podríem esborrar aquelles lletres que ens fan tant de mal,

podríem esborrar les mentides que no cal dir,

podríem esborrar l’enveja que ens destrueix.

N’esborraríem tot allò que ens fa tant petits…

Però aquest món és escrit amb tinta de mals colors,

colors bruts de lluites i de dolor.

Qui vol escriure un món  més just i més net?

Potser jo, potser tu…nosaltres.

Dolors Llasat

Ben valents/es des del  nostre institut seguirem escrivint com EIMI i ANDREA les lletres de la PAU.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>