La introducció als vins de França va començar el passat divendres amb l’Alsàcia, una regió històrica situada a l’extrem nord-est, fronterera amb Alemanya i Suïssa, que comprèn els departaments de l’Alt Rhin i del Baix Rhin. El cultiu del vi, indissociable de la història d’Alsàcia, es manifesta activament en els seus paisatges, les seves tradicions i el seu patrimoni. La barrera natural dels Vosges, que afavoreix un microclima sec, l’exposició sud-est del vinyer i la complexitat geològica dels sòls, proporcionen unes condicions úniques per a les vinyes i permeten una maduració lenta i perllongada que preserva l’aroma del vi.
Hi ha 53 Denominació d’Origen Controlat d’Alsàcia o AOC (appellations d’origine contrôlée). Les varietats més importants són la Riesling, Gewürztraminer, Pinot Gris i Muscat en raïm blanc i la Pinot Noir en negre, tot i que en realitat són set les varietats utilitzades: la Silvaner, la Pinot Blanc, la Pinot Auxerrois i la Chasselas.
Quant a la classificació dels vins, a Alsàcia canvia respecte de la resta de França, ja que només té vins de taula, país, regional, municipal i gran cru.
Els Vins de Denominació d’Origen Controlat Alsàcia són el resultat d’una sola varietat. En aquest cas, el nom del cep pot estar indicat en l’etiqueta. Però també poden ser resultat d’una barreja de diversos ceps denominada “Edelzwicker”. A l’etiqueta, a més, també pot aparèixer una denominació geogràfica com una localitat o una ciutat. La DOC Alsace representa actualment el 74% de la producció total, el 92% de la qual són blancs.
La DOC Grand Cru va ser creada el 1975 i distingeix progressivament 51 lieux-dits (llocs determinats) delimitats. Corona als terrers excepcionals, que aporten als vins una força expressiva i una particular autenticitat. La superfície d’aquests vinyers d’excepció varia entre 3 i 80 hectàrees. L’etiqueta esmenta obligatòriament l’anyada, una de les 51 lieux-dits podent beneficiar la denominació, i indica generalment el cep. Entre els ceps alsacians estan admeses, excepte excepcions, el Riesling, el Gewurztraminer, el Pinot Gris i el Muscat. Els Grands Crus d’Alsace representen una producció anual mitjana de prop de 45.000 hl, solament el 4% del total dels Vins d’Alsàcia.
Un tast d’Alsàcia
El primer vi que vam tastar va ser un negre: AOC Alsàcia Pinot Noir “Reserva” 2014 del celler Trimbach. De color robí amb reflexos, molt fluid, a nas destacava una aroma de reducció que va anar desapareixent per donar fruites vermelles. En boca tenia notes fèrriques, fruita vermella, però amb poca estructura i profunditat. Molt lleuger fruit d’eixos 12,5 de volum alcohòlic. Aquest va ser l’únic negre que vam tastar.
El segon era del celler Marcel Deiss un Pinot d’Alsace 2014. Una barreja de Pinots (Blanc, Auxerrois, Gris i Noir) Molt bon vi, que inclou notes de flor blanca, poma oxidada. La boca agradablement refrescant i tensa en primer lloc, a continuació, ofereix una gran quantitat de greix i de longitud. Els seductors aromes que es perceben al nas s’acompanyen de préssec groc i pinya.
A continuació tastàrem un AOC Alsàcia Riesling 2013 Vibrations de Vignoble de Rêveur. Un vi fresc, sec, directe i amb una acidesa agradable a llimona. Un vi biodinàmic, vinificat en foudre, sense llevats comercials.
El quart vi va ser un AOC Alsàcia Gewurztramniner 2013 de Trimbach molt floral, elegant, amb un toc amarg.
Per finalitzar amb aquesta primera aproximació als vins de França, tastàrem també del celler Trimbach un AOC Alsàcia Pinot Gris 2008 “Reserva personal”. En anys excepcionals, una selecció dels de les seves millors vinyes produeix un vi de major maduresa i una opulenta riquesa. El seu llarg desenvolupament és sinònim d’una gran atenció. Aquest vi de gran complexitat, greix i voluptuositat, també sap com mantenir una estructura sostinguda gràcies a la seva agradable vivacitat.
