Tastets educatius 8: Saps si allò que ensenyes al teu alumnat serà veritablement útil en la seva vida?

David Perkins, reconegut educador i investigador del Project Zero de la Universitat de Harvard,  creu que molt del que ensenyem a l’escola no arriba a tenir una utilitat pràctica en la vida de l’alumnat, ni en la seva vida present ni tampoc en la futura.

Perkins explica que, tot i tenir les eines perquè l’alumnat aprengui més i millor, si no ensenyem coneixements rellevants, estem fent malbé molts recursos i possibilitats. Però, com establir allò que és rellevant i útil per a l’alumnat ?, què val la pena aprendre a l’escola?

Tastets educatius 7: Modern Educayshun

Cap a una educació políticament correcta?

En una entrevista recent al diari El País, l’exasesora d’educació del govern suec Inger Enkvist fa algunes afirmacions com les següents:

La nueva pedagogía promueve la antiescuela. Los colegios se crearon con el objetivo de que los alumnos aprendieran lo que la sociedad había decidido que era útil. ¿Cuál es el propósito de la escuela si el estudiante decide lo que quiere hacer? … Llegeix més»

Tastets educatius 5: Khan Academy

 
Khan Academy és una organització educativa sense ànim de lucre fundada l’any 2008 per Salman Khan, professor del MIT i de la Unviersitat de Harvard, amb l’objectiu d’oferir una educació mundial gratuïta per a tots, en qualsevol lloc.
Khan Academy fa servir activitats, que des del… Llegeix més»

Tastets educatius 3: l’escola a casa

L’educació a casa o escolarització a casa és un mètode d’educació informal que consisteix a educar als infants a la pròpia llar, habitualment per membres de la família, típicament els pares, mares o un tutor. De fet, és també la que ja es dóna abans de l’educació formal obligatòria,… Llegeix més»

Tastets educatius 2: el miracle lector en Finlàndia

Xavier Melgarejo (1963-2017) va ser un psicòleg i pedagog, director de l’escola Claret. Durant 14 anys va estar estudiant el sistema educatiu finlandès, fins arribar a ser-ne uns dels màxims experts.

En el darrer informe PISA (2015), en l’apartat de comprensió lectora, Finlàndia ocupava el quart  lloc, gairebé amb la mateixa puntuació que Canadà i Hong Kong (segon i tercer respectivament). Espanya ocupà el lloc 25é.

Potser és que a Finlàndia els infants comencen a llegir molt aviat? No. És el país on més tard comencen, als 7 anys. Tampoc és que hi dediqui gaires hores de classe: Finlàndia és el país que menys hores curriculars dedica a la lectura i la llengua. Com és això possible?

En aquest vídeo ens donen algunes pistes…