A.Banegas I L.Chaves
Glòria Ambròs, professora d’Educació Física al nostre Institut, ha participat recentment en un programa Erasmus+, concretament a Hèlsinki. Ella mateixa explica la seva experiència:
1.Quan vas anar a Hèlsinki?
Vaig marxar el dilluns dia 20 d’abril. El vol sortia a les 10:00 i com que allà és una hora més tard vaig arribar a les 15:00 aproximadament.
2.Quant de temps vas estar-hi?
Vaig tornar el dissabte 25 a les 20:00 del vespre a Barcelona.
3.Què hi vas anar a fer, exactament?
Tot va sorgir d’una professora d’aquella escola que va venir a fer l’Erasmus al nostre centre deu fer uns 3 anys. Ella va venir a una classe meva d’educació física i em va comentar que era molt diferent. A partir d’aquí vaig començar a tenir interès i curiositat de com son les classes d’educació física d’altres països, com per exemple a Finlàndia ja que sembla que el model educatiu és molt potent perquè aconsegueixen molt bons resultats. També volia conèixer quina importància té l’educació física i l’activitat física en general en aquest país.
4.Quines activitats vas fer?
En general el que vaig fer és assistir a classes d’educació física (entre les edats de 7 a 16 anys) però també d’altres assignatures: inici de classes de finlandès (tipus aula d’acollida), “home economics” (una asignatura que no tenim aquí i és molt interessant), visual i plàstica, música “Health education” (una altra assignatura que no tenim aquí). D’altra banda també vaig anar a visitar el centre d’alt rendiment olímpic de la ciutat de Hèlsinki on a part d’entrenar també s’estudia. Finalment també vaig anar a la biblioteca de la ciutat; és la més gran de la zona i s’hi pot fer/trobar de tot: llibres, jocs de taula, sala de videojocs amb totes les consoles possibles, impressores 3D, màquines de cosir, sala de jocs pera nens, sales de treball i de reunions, exposicions, estudi de gravació (vídeo i àudio), impressores de gran format…
5.Què feies cada dia durant l’estada?
Per anar al centre escolar havia d’agafar el bus. Un cop allà seguia el meu horari i anava a les classes que em tocaven, o més aviat que havien organitzat perquè jo hi pogués assistir. Després de les classes també vaig assistir a alguns extraescolar esportius que es feien al mateix centre (Martial art club i Basketball)
6.Com són les classes comparades amb les d’aquí?
Els espais són més grans i molt més dotats de materials i serveis. La majoria de taules són reclinables, les cadires en algunes ocasions poden ser bancs o tamborets encoixinats, gairebé totes les classes son insonoritzades, els terres són de moqueta perquè l’alumnat es descalça per entrar (neva molts dies), en algunes aules hi ha pica, cuina i forn. Els espais de taller són molt grans i amb molta maquinària que et permet treballar la fusta, el metall, la pintura, la roba…
Pel que fa al grup d’alumnes, són entre 14 i 22 i la majoria de vegades hi ha un altra adult de suport al professor.
Respecte a les classes d’educació física, són una mica diferents, sí. Fins a secundària (que seria a partir del nostre 2n ESO), no hi ha especialista d’educació física i es fa el que bonament pot fer el mestre d’aula, tot dependrà de l’habilitat que pugui tenir. A partir de secundària l’educació física es fa separant els nois de les noies i acaben fent continguts diferents. També a les classes d’educació física s’intenta treure profit de la zona on són i gràcies a la gran quantitat de material de què disposen, van a fer patinatge sobre gel o esquí al voltant del centre (hi ha accés ràpid i gratuït a pistes de gel públiques i zones per poder fer esquí).
7.Quina diferència hi ha amb l’educació d’aquí?
Allà tot el que té a veure amb l’educació és gratuït. L’alumnat no ha de comprar llibres, materials (llibretes, bolis, colors…), tampoc paguen les excursions, els ordinadors (com aquí ara). I des de fa uns 3 o 4 anys l’educació és obligatòria fins als 18 anys.
El professorat treballa més o menys les mateixes hores que aquí, però no sembla que hi hagi una càrrega burocràtica tan gran i feixuga com la nostra. En general sembla que hi ha més respecte al professorat per part de la societat i té més suport social.
Un altre aspecte important és que l’alumnat té molta més responsabilitat i autonomia. Per tant, tenen més clar els seus actes i conseqüències, cosa que fa que agafin consciència més aviat.
8.Com és la vida allà?
Podríem començar dient que la vida allà és freda, tant per la temperatura com per la vida social. Són gent més solitària i reservada. Respecte a la part econòmica íi que hi ha una mica de pujada en coses, però pots trobar supermercats amb els bàsics (sobretot alimentaris) per un preu molt semblant al d’aquí. Les benzineres, la roba… era més car, però tenen cultura de reutilitzar: vaig veure un parell o tres de botigues i mercat de segona mà.
9.Et vas adaptar els primers dies?
Va costar una mica. Allà es dina entre les 11 i les 12 de matí i el sopar es fa a les 5 de la tarda. Aquesta és la part que potser costa més d’adaptar-te, però amb un parell de dies ja està.
10.Què és el que més et va sorprendre?
Em va sorprendre molt la quantitat, gairebé infinita, de recursos, espais, eines, serveis…. que tenen i que siguin gratuïts per l’alumnat.
També em va sorprendre que l’educació física es fes per separat els nois de les noies.
11.Recomanaries aquesta experiència?
La remonano cent per cent. És una gran experiència que et permet veure de primera mà el treball directe amb l’alumnat i conèixer també el sistema educatiu d’un altre país que és reconegut com un dels millors del món.
En conclusió, segons Ambròs es tracta d’una experiència molt recomanable i positiva perquè permet adonar-se d’altres formes d’ensenyar i esdevé una molt bona oportunitat per als professionals de l’educació.
