Les veus i els rostres de dones víctimes de guerres van interpel·lar els alumnes de 4t d’ESO en la instal·lació Flors i viatges, inspirada en els textos poètics de Mercè Rodoreda, però també en el naturalistme de l’escriptora russa Svetlana Aleksiévitx i en l’experiència de les refugiades ucraïneses. Es tracta d’una proposta de la companyia Cabosanroque, formada pels artistes Laia Torrents i Roger Aixut, de Banyoles, dins el Festival Temporada Alta, de teatre, de Girona.
Cal la ment oberta per endinsar-se en aquest «viatge ple de bellesa per entre les flors d’un món esguerrat per la guerra», on les dones surten del seu capoll anònim, silenciat, per fer-nos sentir una experiència que no es pot dir sinó amb poesia, música i, en definitiva, art.
El paral·lelisme entre les paraules de Rodoreda, marcades per la Guerra Civil i l’exili, i les veus de les refugiades ucraïneses que viuen a casa nostra, amb la incertesa pel futur de les seves famílies, és clau per entendre que el dolor és universal i ens defineix el pas per la vida, amb la consciència de saber-nos vulnerables.
1 comentari a “Flors i viatges”
Margarita Canimas
És molt important que els artistes provoquin emocions, sensacions, sentiments davant el què passa en el món. L’art, no solament pot ser bonic, també és denúncia i expressió.
Val la pena espectacles com aquest.
És molt important que els artistes provoquin emocions, sensacions, sentiments davant el què passa en el món. L’art, no solament pot ser bonic, també és denúncia i expressió.
Val la pena espectacles com aquest.