Aquest 21 de febrer, els alumnes de quart d’ESO hem volgut commemorar l’exili republicà de 1939 amb una visita a alguns dels escenaris principals d’aquest fet històric situats al sud de França.
Entre finals de gener i principis de febrer de 1939, centenars de milers de persones vinculades a la causa republicana van iniciar el camí de l‘exili cap a França. El destí de moltes d’aquestes persones va ser la retenció durant mesos en camps de refugiats a Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes, en unes condicions deplorables.
Per comprendre aquesta realitat hem començat el dia visitant Elna. Allà hem anat a l’antiga Maternitat, fundada per Elisabeth Eidenbenz, que va servir de refugi a mares i a nadons que estaven en aquests camps de refugiats i que va permetre salvar gairebé 600 infants. Conèixer aquest testimoni de gran valor humanitari ens ha permès reflexionar sobre el valor de la pau i condemnar la guerra. Sortint de la visita d’aquest espai de memòria tan emotiu, quatre alumnes han llegit poemes contra la guerra de Jacques Prévert, Cesare Pavese i Pere Quart i hem compartit uns moments de reflexió.
El nostre dia pel sud de França ha continuat a Cotlliure, una de les poblacions de pas d’aquests centenars de milers de refugiats que van arribar a sòl francès. Allà hem descobert alguns dels espais de memòria més significatius del poble (la tomba de Machado, monuments als refugiats, edificis emblemàtics, etc.)
També, hem fet una petita caminada al castell de Sant Elm que té unes precioses vistes de la comarca del Rosselló i de l’Alt Empordà. Allà hem pogut observar quina era la dificultat d’emprendre aquests camins de l’exili, veure on van ser els camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià i intentar imaginar, encara que sigui només per un instant, què podia suposar ser un refugiat republicà el 1939.
Aquesta sortida ha estat organitzada pels departaments de Socials, Català i Francès i s’ha acompanyat d’altres activitats a l’aula, com ara la lectura de textos de Ferran de Pol, sobre l’exili al camp de concentració d’Argelers, i d’Assumpta Montellà, sobre la Maternitat d’Elna, així com el treball aprofundit sobre la novel·la El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada i sobre els camps de concentració nazis. El projecte es clourà amb la visita de dues membres de l’associació Amical Mauthausen, que ens parlaran del destí de moltes dones exiliades republicanes catalanes i espanyoles en aquest i altres camps, com va ser el cas de Neus Català. Esperem que aquesta experiència ens hagi ajudat a totes i tots a comprendre una mica més un moment històric que no volem que es repeteixi mai més, ni a casa nostra, ni enlloc.
