El 13 de desembre de 2021 el despertador sonava a les cinc de la matinada. Aquell dia, però, tot i no haver-nos equivocat, no ens va ser gens difícil alçar-nos del llit: el grup de 2n de Batxillerat marxàvem de viatge de final de curs a París. La pandèmia havia cancel·lat algunes sortides previstes pel centre en cursos anteriors, i tot i que segon de Batxillerat és un curs més curt, vam decidir muntar un viatge amb l’objectiu de conèixer una mica la vida parisenca i enfortir les relacions entre l’alumnat, i també amb el professorat.
El trajecte el vàrem fer amb tren, sabíem que seria un viatge més llarg que no pas amb l’avió, però som un centre considerat escola verda, i com a tal, volíem començar a canviar la manera de viatjar. Varen ser més de sis hores de trajecte, encara que entre jocs i anècdotes el temps ens va passar molt de pressa.
Un cop vam ser a la Gare du Lyon la primera parada era a l’alberg on ens instal·laríem 4 nits. Estava situada al districte de Montmatre, el qual ens facilitava la mobilitat per París. Ens passàvem bona part del dia al carrer, per això ens vam encarregar que les hores que a l’alberg fossin també de qualitat, i per això, cada nit abans d’anar a dormir, vam crear una petita sala de música clàssica ubicada al menjador. Per allí van anar desfilant diferents pianistes, cantants, i algun o altre humorista. Tot i que cada nit portàvem vint quilòmetres a les cames, aquells moments també els volíem viure.
Els dies amb més visites van ser el dimarts, dimecres i dijous. La rutina era la mateixa. Ens aixecàvem d’hora per esmorzar i canviar-nos, i deixàvem l’alberg per no tornar-hi fins a la nit. Hi havia diferents grups i cada un s’encarrega d’explicar-nos una visita, la qual havia preparat les setmanes prèvies. A més, ens havia de dur fins al lloc, teníem bitllets de metro per desplaçar-nos més ràpid, però vam optar per moure’ns a peu. Dinàvem junts pel centre, sopàvem per la zona per on havíem acabat les visites i tornàvem a l’alberg caminant. Malgrat portar tot el dia passejant, no se’ns feia gens pesat. Potser el fet de poder anar conversant tranquil·lament amb la gent, anar canviant de grup i passejar pels carrers de París, valia molt més que no pas anar assegut al metro.
Vam visitar el Sacre Coeur, la Torre Eiffel, el museu del Louvre, el parc de les Tuileries, Notre Dame, l’Arc de Triomf… Segurament cadascú destacaria una visita diferent, però on probablement tothom coincidiria seria en el bon rotllo que hi va haver durant els cinc dies i la facilitat amb la qual ens vam moure, ens vam entendre i vam resoldre tots els petits problemes que ens vam anar trobant. I això que érem 20 persones.
El divendres a primera hora deixàvem la que havia estat la nostra casa per pocs dies, d’on ens emportàvem molts records. Abans, però, vam rebre la felicitació per part del staff de l’alberg pel nostre comportament durant l’estada, la qual cosa reforçava el sentiment que havíem tingut cadascú de nosaltres: havia estat un viatge 10.
