Quan sentim que alguna mestra ens diu que ens toca anar a la “caseta” se’ns omple la cara d’emoció i d’un gran somriure. Ens encanta anar a jugar en aquest espai. Hi anem una vegada a la setmana amb uns quants dels nostres companys/es. A vegades ens posem a jugar sols i, a vegades, proposem un joc compartit amb els altres. Ens agrada molt fer com si fóssim grans, imitem els nostres pares i mares o les figures adultes més importants per nosaltres.
Agafem els nadons i els vestim, els pentinem, els banyem, els posem a dormir o els donem menjar a la nostra falda o a la trona especial per ells. També preparem tot tipus d’àpats i, sovint, ens agrada que la mestra que està amb nosaltres simuli que s’ho menja. Per poder preparar aquests fantàstics plats, primer hem d’anar a la botiga a comprar allò que necessitem per cuinar-los. I un o dos de nosaltres assumim el rol de botiguer/a de la nostra paradeta.
La recollida de l’espai és molt important i som conscients que hem de dedicar un temps a l’organització dels elements de joc perquè un altre dia puguem jugar-hi o un altre grup pugui fer-ho.
El joc simbòlic ens permet desenvolupar un seguit de capacitats personals, emocionals i de relació amb l’entorn.
