HISTÒRIA DE L’ESCOLA.
En el procés de matriculació del curs 1983-84 es va plantejar una pregunta fins aleshores inexistent: en quina llengua volien els pares que el seu fill o la seva filla iniciés l’aprenentatge (català, castellà, indiferent). La resposta de la majoria dels pares va ser que volien l’ensenyament en català. A partir d’aquests resultats un total de 19 aules a pre-escolar iniciaven el curs 83-84 un procés d’immersió en llengua catalana a Sta. Coloma de Gramenet. Entre aquestes escoles hi havia la nostra, que ja aquell curs 83-84 a més del pre-escolar de 5 anys, oferia també un 1r. i un 2n. d’EGB totalment en català.
Aquest naixement, és potser una mica atípic per totes les circumstàncies que s’hi van presentar.
D’entrada cal remarcar que va ser la voluntat decidida d’un grup de ciutadans que volien per Sta. Coloma de Gramenet una escola pública en català, i van organitzar-se perquè això fos possible, ja que en aquell moment no existia cap escola ni pública ni privada amb aquestes característiques.
Els entrebancs que varen sorgir, no els van aturar, i tant és així, que al començament d’aquell curs, malgrat que l’escola no estava creada, varen continuar pressionant a l’administració, fins que varen aconseguir locals i mestres.
Les tres mestres, quan ens vàrem trobar aquell començament de curs, vam comprovar que la nostra escola constava en aquell moment només de tres aules provisionals molt reduïdes, amb l’esperança de disposar d’un nou edifici pel curs següent.
La primera qüestió que se’ns va plantejar, va ser que havíem de posar-nos d’acord sobre quin tipus d’escola anàvem a construir a nivell pedagògic, quins eren els nostres criteris i on volíem arribar.
En aquest cas era molt clar que els pares havien estat promotors d’una escola en català, però hi havia moltes altres qüestions que depenia de nosaltres anar resolent. Vàrem fer una mena de declaració de “principis” pels quals estàvem d’acord i els vàrem exposar als pares. Aquests hi van estar d’acord, i vàrem tenir des del primer dia tot el seu suport.
Un d’aquests principis, el que es referia a la catalanització diu així:
Treballarem per la catalanització entesa com:
-
Aprenentatge progressiu de la llengua a tots els nivells.
-
Programació de continguts que abastin l’estudi del nostre país (història, geografia, costums, medi ambient, societat…)
-
Fer sentir i traspassar el fet català als nostres alumnes a partir de les festes tradicionals i dades històriques.
Durant aquell primer curs l’escola comptava amb un equip de mestres format per un mestre per aula i un especialista de reforç a les tardes i un total de 46 alumnes entre les tres aules.
Un factor determinant en el funcionament de l’escola durant aquest curs fou que la procedència dels nens era molt diversa. Teníem nens que havien anat a escoles privades, a altres escoles públiques i fins i tot, a primer, nens que mai havien estat escolaritzats. Tota aquesta varietat va fer que durant un període de temps s’hagués de realitzar un treball d’adaptació. A nivell de llengua ens vàrem trobar que un 76% dels nens procedien de famílies castallano-parlants. Si bé el fet no representa cap problema a pre-escolar, sí que va afectar el funcionament en els nivells de 1r i 2n on es va haver de fer un treball intens a nivell oral per unificar nivells i aconseguir una bona comprensió i utilització progressiva del català com a mitjà d’expressió.
Les perspectives del curs 1984-85 eren esperançadores, havíem de canviar d’edifici i instal·lar-nos definitivament a l’escola Rosselló Pòrcel, a l’antic edifici de la fàbrica Casadesport on ja funcionava el CP Salvat Papasseit. Però de nou al setembre va haver-hi problemes. Les obres no estaven acabades, hi havia cinc cursos matriculats i per tant no podien continuar a les aules habilitades.
Desprès de llargues hores de discussió i de molts problemes ens vàrem instal·lar a Can Roig i Torres, edifici que fins aleshores havia estat el CP Nostra Sra. de Lourdes i que s’havia de transformar en Escola de Música.
Durant aquest curs vàrem tenir els següents nivells: P-5 (havien fet P-4 en català al Mercè Rodoreda), 1r, 2n, 3r i 4t. El 4t estava format per 11 nens provinents d’escoles de transport que havien fet fins ara ensenyament en castellà. Ens vàrem plantejar que havien d’integrar-se ràpidament a la dinàmica de l’escola, per la qual cosa vàrem començar un treball intensiu de llengua malgrat les reticències d’alguns pares que en un principi no ho veien gaire clar.
A mitjans de gener ens vàrem traslladar a l’edifici nou, en una zona que el curs següent havia de pertànyer al CP Salvat Papasseit amb la problemàtica que implicava estar en un edifici a mig acabar on a l’altre costat de l’envà hi ha treballant martells pneumàtics, compressors, etc, etc.
Durant el curs 1984-85 l’equip de mestres estava format per set persones: un mestre per nivell, un especialista de reforç i un director. A més teníem 4 hores de reforç d’un mestre que compartíem amb dues escoles més.
El curs 1985-86 el vam començar en el nostre edifici definitiu i amb un total de 10 aules repartides de la següent manera: dues de P-4 (una d’elles pel CP Wagner), i una aula per nivell des de P-5 fins a 7è. El 6è i el 7è eren dos grups passats en bloc del Salvat Papasseit, un altre cop ens trobàvem amb cursos vinguts de fora i que calia integrar en la dinàmica de l’escola en la mesura que fos possible.
Vàrem començar fent les Socials i les Naturals en català, així com la majoria d’activitats a nivell oral, amb la intenció d’anar-ho ampliant cada cop més.
El total de mestres de l’escola era de 13, un tutor per grup, dos especialistes de reforç, que més tard es varen convertir en 1 i ¾ ( vàrem haver de donar hores al CP Salvat Papasseit) i un director.
Al curs 1986-87 ja érem una escola amb un grup per nivell, amb 12 mestres: un mestre per nivell, un de reforç i un director.
