És difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi, però ara ens toca fer-ho de tu, Esther, ja et trobem a faltar. Francesc, Marc, Arnau i tota la família, rebeu una forta abraçada del Claustre i tota la comunitat educativa de l’escola Pompeu Fabra.

 

ESTHER

Avui respirar ens costa,

el somriure se’ns ha oblidat

la vida, com n’és d’efímera

ningú la pot controlar!

Vas arribar pel setembre

vestida de força i llum

irradiaves energia

i un renovat perfum.

Sempre optimista i amable

disposada a ajudar

molts projectes a la butxaca

i oferint la teva amistat.

Has caminat amb fermesa

plantant cara a la malaltia

ignorant temors i feblesa

demostrant molta valentia.

Com n’és d’injust aquest món traïdor

que se t’emporta abans d’hora,

bufa el vent, es lamenta amb gran remor

qui t’ha conegut, avui et plora!

Cau la nit pesant al cim nostre

seguida de l’alba i el nou dia

alcem els ulls buscant respostes

orfes de la teva companyia.

Volem pensar-te tranquil·la, serena

lliure d’angoixes i temors

entrellaçant núvols i estrelles

com si fessis un ram de flors!

Al teu rostre dibuixat

permanent un bell somrís

i el teu estel que s’enlairi

fins arribar a tocar amb els dits

per fer una abraçada llarga

a l’Arc de Sant Martí!

                              Carme Carrasquilla

ANGLÈS, 2 DE GENER DE 2019