El passat 20 de març vam participar al “Fòrum d’escoles verdes” a Cambrils, els alumnes: Jesús Perea, Laia Gabriel, Carla Gaseni i Laura Palau, juntament amb els Mestres de la comissió d’escoles verdes; Reyes y Mari Félix.
Ho vam passar pipa: arribem i la paradeta estava preparada per exposar les feines de les escoles verdes; hem de dir que la nostra va ser una de les activitats més interessants de la trobada.
Per allà anaven passant nens i nenes de tot un seguit d’escoles. Nosaltres també vam aprofitar per a recollir algunes idees per posar en pràctica el curs vinent.
Quan vam acabar van anar a esmorzar i més tard ens van separar per grups, tan els mestres com les nenes vam fer activitats per separat. Haviem de planejar com salvar el planeta… més idees interesants en el nostre quadern. Hem de dir que la mesura estrella va ser fer la jornada intensiva, una mesura perfecta per aprofitar hores de llum i estalviar energia, tots els profes de la reunió la van acollir amb alegría, va aixecar aplaudiments. Els nens van fer una activitat on havien de pensar en accions que tinguèssin un impacte al medi ambient i plasmar-lo en un pòster gegant.
Quan li has donat tant a les neurones arriba el torn de recollir forces. Vam marxar al parc a dinar. Allí vam menjar, parlar, jugar i ens van posar fins a dalt menjant dolços. Un dels deures de cada escola per a aquestar trobada era el de portar unes postres típiques del poble o escola, o bé, elaborar unes postres casolanes. Nosaltres, com no podía ser d’una altra manera, vam optar per la coca de xocolata de Pallaresos. Dit sigui de pas, va ser el primer que es va acabar, fins i tot en això sortim airosos. Hi havia: fruita seca banyada en dolces capes de diferents xocolates, pastís de poma casolana, coques de sucre i no només de sucre, magdalenes, menjar blanc de Reus, i fruita, per descomptat.
Després de tan dolç moment per a rematar la feina i acabar el dia en gran, vam seguir el camí del parc fins a la platja. Un dia magnífic (qui ho anava a dir després del fred que vam passar esperant l’autobús). Però és que aquest hivern està sent com la primavera; coses del canvi climàtic aquest.
Una vegada a la platja vam fer una activitat de reciclatge per a veure quants residus no naturals podíem
extreure. Això sí, sempre d’una manera científica: una ouera, un colador, una safata, mitja ampolla d’aigua i.. a treballar!. El desastre el podeu veure en les fotos, molta brutícia pel poc temps que vam estar treballant allà, i l’amargant sensació que si no posem remei a aquesta atzagaiada ambiental, no sé què és el que veuran els nostres fills i els fills del nostres fills. El resultat no va ser encoratjador, però l’energia dels allí presents i les ganes de fer coses pel planeta va arreglar aquest mal regust. No sabem com seran les coses al futur, però el que està molt clar, és que això depèn de totes i tots nosaltres.
