L’equip de l’escola Pau Claris us desitja molt bon estiu.

Cinta Arasa i Carot va néixer el 1978 a Jesús, Baix Ebre (Tarragona). És una escriptora, politòloga catalana i llicenciada en Ciències polítiques i de l’administració. Ha escrit llibres com: Acqua Alta, Ja som a l’hivern o Vaig fer la maleta un dia de juny. Va guanyar el premi de narrativa juvenil Enric Valor el desembre del 2013 i l’any 2021, el Premi Crítica Serra d’Or de Creació Juvenil .Escriu des que tenia onze anys i mai ho ha deixat de fer. És sòcia de l’associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta del PEN Català.

-Oriol: On vius?

-Visc a Barcelona.

-Irene: A quina escola vas anar?

-Vaig anar a tres escoles: al Raval de Crist, Sant Josep i Antoni Roig.

-Àneu: Com és el dia a dia d’una escriptora?

-És una mica atabalat, perquè tinc una altra feina i faig molts viatges per feina i per documentar-me.

-Èlia: A quina edat et vas adonar que volies ser escriptora?

-Als onze anys ho feia com un «hobbie» i als vint-i-cinc m’ho vaig prendre com una feina.

-Greta: T’agrada llegir? Quin tipus de llibre llegeixes?

-Sí, m’agrada molt llegir, sobretot llibres de fets històrics.

-Roger: T’ha agradat sempre escriure?

-Sí, sempre m’ha encantat escriure.

-Simó: En què t’inspires per escriure les teves novel·les?

-M’inspiro en fets de la vida real i trio els que són més interessants per poder explicar.

-Eidan: I amb «Acqua alta» com et vas inspirar?

-Em vaig inspirar en diversos moments. La primera vegada que vaig pensar en Acqua alta, tenia deu o onze anys. A l’escola van parlar del forat de la capa d’Ozó, des d’aleshores, estic molt preocupada pel canvi climàtic. De gran vaig anar diverses vegades a Venècia i l’any 2018 quan vaig tornar, vaig veure tots els carrers molt bruts i la gent molt preocupada perquè cada vegada, hi havia menys venecians a Venècia per l’alt cost de la vida i perquè cada vegada l’acqua alta, era més alta.

-Mila: Quant de temps vas trigar per escriure Acqua alta?

– Tres dies la primera versió. Polir-ho, quatre mesos i dos mesos a revisar-la. En total van passar dos anys.

-Núria: Al llibre diu que la Laureta va preveure que en passaria una de grossa. La Laureta pot preveure l’acqua Alta igual que el Giuseppe?

– Jo crec que sí. Però no amb tanta precisió que el Giusepe.

-Jana: Com és que el Tomaso i el Filippo es porten bé, si són gat i gos?

– Perquè hi ha gats i gossos que es porten bé si han estat criats junts des de petits.

-Toni: El llibre diu que la Laureta encara no ha acabat el seu pla. Penses escriure la segona part del llibre Acqua Alta, on la Laureta podrà continuar amb el seu pla?

– No, pot ser perquè el canvi climàtic no ha acabat. Però si s’acabés el canvi climàtic m’agradaria.

-Sira: La resta de llibres que escrius tenen a veure amb la contaminació?

– No, és l’únic. Però m’agradaria escriure un llibre sobre zones especialment afectades pel canvi climàtic.

-Júlia: On escrius habitualment?

– A casa i allà on puc, amb la meva llibreta.

Tiara: Com escrius, a mà o a ordinador?

– Amb les dues coses. Primer a mà i després amb l’ordinador.

-Mariona: Quin va ser el teu primer llibre?

– El primer llibre que vaig escriure va ser: On és el sol cucafera.

-Magda: Quin és el llibre que més t’ha agradat d’escriure?

– No em puc decidir.

-Ramon: Quin és el teu llibre preferit?

– Aloma, de Mercè Rodoreda.

-Ainara: I el que menys?

– No puc respondre aquesta pregunta.

-Ona L: Quin és el llibre més complicat d’escriure? I el més fàcil?

– El més difícil el que estic escrivint actualment i el més fàcil, els llibres dels nens més petits.

-Aitana : Com t’inspires per fer un llibre?

– Estant molt atenta a les coses que passen al dia a dia.

-Tida: Actualment, estàs escrivint algun llibre?

-Sí, sortirà l’any que ve i una part passa a New York.

-Alèxia: Com es diu?

– No té nom encara, però m’agradaria que es digués: Jo i la llengua dels encanteris.

Mateo: Quin és el llibre que més t’ha costat escriure?

– El que estic escrivint ara. Els de fets històrics, perquè he de situar-los en un moment de la història.

Ares: Quants llibres has escrit?

– Vint-i-set llibres dels quals dos estan al congelador de l’editorial.

Berta: Tots els llibres que has escrit són en català o n’has escrit algun en una altra llengua?

-Jo només escric en català, però els meus llibres estan traduïts en diferents idiomes.

Enya: Tens algun altre llibre basat en fets reals?

– Sí, la majoria dels meus llibres estan basats en fets reals.

Maya: Sent dona, t’has trobat amb més entrebancs a l’hora d’escriure llibres?

-Directament no, perquè altres dones han lluitat perquè avui dia les dones no tinguin tants entrebancs a l’hora d’escriure.

Ainet: Com et va ajudar la teva família a tirar endavant la teva passió com a escriptora?

-A casa teníem molts llibres, i el meu pare em va dir que a l’única cosa que mai es negaria a comprar-me eren els llibres, i als sis anys em vaig adonar que els llibres són molt importants.

-Ona: A part d’escriptora, et dediques a alguna altra feina?

-Treballo a l’Ajuntament de Barcelona al departament de Relacions Internacionals, treballem amb altres ciutats per resoldre els problemes que tenim en comú com: canvi climàtic, el tancament de botigues…

-Aina: Quins són els passos per escriure un llibre i publicar-lo?

-Llegir molt, escriure , reescriure i estar molt atent a tot el que passa. Tinc un agent literari que busca les millors editorials del país, per poder publicar el meu llibre i quins són els temes d’interès, si l’editorial està d’acord a publicar-lo, comença el procés de publicació.

-Edel: Algun consell com a escriptora per les persones que s’hi vulguin dedicar?

-Llegir i escriure molt, i gaudir fent el què fas. Reescriure i no tenir pressa. El més important és preguntar-nos si allò que estem fent ens agrada i ens fa feliços, si la resposta és sí, continuem fent-ho.

Els alumnes de cinquè, agraïm a la Cinta Arasa que hagi vingut amb nosaltres a la nostra escola i que ens hagis respòs totes les preguntes. Esperem que el seu pròxim llibre tingui tant èxit com els anteriors.

Alumnes de cinquè.

El passat 9 de maig, els nois i noies de cicle superior, representants de l’Escola Pau Claris que han format part del Consell Municipal d’Infants de la Seu d’Urgell han participat en l’acte de cloenda que ha tingut lloc a la sala de plens de l’Ajuntament.

Durant l’acte, els infants van tenir l’oportunitat d’explicar les propostes treballades durant aquest projecte, conjuntament amb les altres escoles del poble i Castellciutat. Igualment, van poder compartir i exposar els seus projectes finals.

Amb entusiasme i responsabilitat, han posat veu a les inquietuds i idees dels nens i nenes de la nostra ciutat, mostrant un gran compromís amb la millora del nostre entorn social i natural.

Des de l’escola, volem felicitar-los per la seva implicació i esforç al llarg de tot el curs. També agraïm al consistori aquesta iniciativa, que promou la participació activa i democràtica dels infants, afavorint la seva formació com a ciutadans i ciutadanes compromeses.

Continuem treballant per una educació que fomenta la responsabilitat, la veu pròpia i el compromís social!

L’alumnat de cicle superior ha gaudit d’un taller sobre esport adaptat. Al llarg de la jornada s’han realitzat diferents esports: handbol i bàsquet en cadira de rodes, voleibol asseguts, boccia, tir amb arc i circuit d’habilitat en cadira de rodes.

Ha estat una gran jornada que ens ha permès posar-nos a la pell de les persones amb discapacitat i veure el món des d’una altra perspectiva.