Disfressar-nos ens permet descobrir que dins nostre habiten altres personalitats, aquest joc les desperta i les convida a sortir i mostrar-se sense complexes.
Com és aquest joc?
Tot i que hi ha infants que gaudeixen molt disfressant-se amb disfresses molt elaborades de personatges concrets, quan parlem del joc de disfressar-se ens referim al que passa en llibertat, qualsevol tarda i que troba resposta amb un drap lligat i que necessita complementar-se amb tones d’imaginació per prendre vida, obligant-los a estar molt presents en el que estan fent.
Per què ho fan?
Per experimentar amb la sensació d’una desaparició personal i deixar pas a una personalitat diferent a la seva. Un infant tranquil i prudent pot ser un lleó molt enfadat que fa sorolls que fan por i que s’atreveix a fer coses arriscades jugant, transgredint i experimentant amb la dualitat que tots tenim de sèrie.
I passa tant intensament, que els és complicat fer el viatge de tornada a ells mateixos, fins i tot volen dormir amb la disfressa posada per no renunciar a l’emoció que estan experimentant.
Abans dels 7 anys
Durant el primer septenni els infants estan en procés de construcció de la seva identitat i això pot fer que s’espantin en veure’s totalment transformats. Qui és aquest que em mira des de l’altre costat del mirall? On soc jo? Per què he desaparegut? I es fan les mateixes preguntes en veure els seus adults de referència disfressats.
Encara no tenen clara la frontera entre ficció i realitat i no poden distanciar-se de l’emoció. La lògica i la raó encara no tenen la força ni el protagonisme que arriben passats els 7 anys i les disfresses realistes i els personatges associats a escenes de por els costen d’encaixar en el terreny simbòlic
El joc de disfressar-se no té res a veure amb el Carnaval
Carnestoltes implica exhibir-se i posar-se una disfressa determinada i és comprensible i respectable que s’hi neguin i en cap cas hauríem d’obligar un infant a sortir en una rua si no vol.
I no ens confonem, això no significa que no els agradi el joc de disfressar-se, de fet el necessiten!, però quan neix de dintre, no quan és una imposició.
Conclusió
Jugar a disfressar-se alimenta la capacitat creadora, l’enginy, la imaginació i la projecció. És un joc que ajuda a posar-se a la pell d’altres persones, animals i a crear éssers fantàstics alhora que els acompanya en l’adquisició de la seva pròpia identitat, desenvolupant l’empatia.
Copyright © 2023 JUGAR I JUGAR,
