Ahir dimecres vam fer la 1a sortida de camp d’aquest segon trimestre, la vuitena en el que portem de curs. Es va escaure que era l’aniversari de l’Íria, que ens va convidar a esmorzar, i va servir per començar-nos a posar a to pel que fa a les sortides després d’uns dies d’aturada nadalenca.
L’ermita és un lloc proper i ideal que ens acull i el sol que de bon matí ja feia ens va permetre fer un treball de llengua i matemàtiques que sense ell hauria estat un pèl més feixuc.
En aquest banc la Sarah, el Jon, l’Ivan i el Biel feien amb el Joan un exercici de separació en síl.labes d’algunes paraules que ens havien sortit al poema que acabàvem de llegir.
Aquest indret tan bonic serà objecte d’una campanya simpàtica de sensibilització que intentarà convencer els veïns de la importància de vetllar per la neteja del lloc, que massa sovint està ple de caques de gos. I ahir vam fer la primera acció plantant un cartell que inclou un poema de la Joana Raspall titulat El gosset.
Aquest rètol és el primer d’una sèrie que animarà la gent a recollir les caques que fan els seus gossos.
Després d’un esmorzar merescut vam tenir temps de practicar l’escriptura del nostre nom amb lletra lligada a la terra així com de córrer i atrapar-nos en el temut i alhora engrescador joc dels Maquis i la guàrdia civil.
Qualsevol moment és bo per a practicar, d’una manera diferent, l’escriptura. Aquests dies estem practicant l’escriptura del nostre noms amb lletra lligada i diferents suports. A la foto, la Iratxe.
Els coneixements del Jose, pare de l’Íria, en temes de construcció ens van anar de perles per parlar de les parets de pedra seca que abunden en el nostre entorn immediat; vam aprofitar també per reconstruir un tros de paret en el camí que porta cap a Burgaroles.
El Jose fent explicacions per millorar la construcció que havíem fet.
Ja a la tarda vam poder gaudir d’una molt bona estona de joc lliure amb les joguines que hem rebut aquests dies de festes de Nadal. Ja us podeu imaginar que l’expectació era màxima i l’estona va passar volant tot compartint els nostres millors presents.
El Lluc i el Quim juguen amb el joc de la Berta. Cap a la dreta!, cridava un Quim entusiasmat.
Un moment de la tarda. Les nines continuen sent molt protagonistes!
Des d’aquí voldria agrair un cop més l’ajuda de la Rosa, mare del Jan; la Julia, mare de la Noemí; el Jose, pare de l’Íria; i l’Ester, mestra i monitora del menjador. Moltíssimes gràcies pel vostre suport!
Quin dia més divertit i quants coneixements nous !!
Ens ho vam passar molt bé!!!!!!!
Arnau