S’acosta el comiat d’hivern i els i les Tabalugues ja ens comencem a saber molt bé la cançó que cantarem. Per ajudar a treballar-ne la lletra estem interpretant la cançó amb l’ajuda d’uns moviments i també hem fet una creació artística de les diferents estrofes.
Dijous passat al matí la Meritxell va entrar a la nostra aula tot dient:
“SI ENS AFANYEM I SORTIM BEN RÀPID, VEUREU UN GLOBUS AEROSTÀTIC AQUÍ AL COSTAT DE L’ESCOLA”
Ens vam posar les jaquetes i els bufs i vam sortir al carrer. Com que no el veiem, vam seguir caminant fins que vam veure que havia aterrat al mig del camp que hi ha en direcció a l’estació. Estàvem molt sorpresos i sorpreses ja que la gran majoria no havia vist un globus aerostàtic de tan a prop! ERA MOLT BONIC!!!
Tot i així, ens quedava una mica lluny així que vam decidir donar la volta i anar per un camí que donava directament al camp! En aquell precís moment, una colla de persones sortien de la cistella i es van acostar cap a nosaltres. Ens van explicar que acabaven de fer un viatge en globus, des de Rubió fins a Vilanova del Camí. Eren 8 persones però comptant al pilot, 9. També ens van dir que amb la cistella en la que havien volat ells nosaltres no hi veuríem res… De seguida van desinflar el globus i ho vam poder veure.
La Meritxell es va adonar que coneix al pilot! Li va demanar si algun dia podria venir-nos a veure a l’escola per tal de respondre les nostres preguntes sobre globus aerostàtics. De cop i volta va arribar una furgoneta on hi posava CAMINS DE VENT, en la qual van carregar la cistella i l’embolcall tot embolicat!
Així doncs, hem descobert una nova empresa que fa viatges en globus: CAMINS DE VENT!
Aquesta setmana des de l’escola ens han demanat que escollim què és allò que ens podria anar més bé per tenir a l’escola: JOC SIMBÒLIC PER PETITS, UN PANELL AMB RODES, UN ALTAVEU PORTÀTIL o UN EQUIP DE SO PER A LES FESTES DE L’ESCOLA. A partir d’una conversa i de mirar les fotografies, hem parlat sobre què és el que més necessitaríem. La majoria de nosaltres hem estat d’acord en què l’altaveu portàtil ens podria anar molt bé, ja que el que ja tenim a vegades no va del tot bé i costa d’arrossegar! El panell amb rodes també ens ha cridat molt l’atenció, perquè sovint a la nostra aula entra molta llum i no veiem massa bé la pantalla quan la Vero ens projecta alguna cosa.
Cadascú ha tingut la seva butlleta amb les 4 opcions. A la que més ens ha agradat li hem posat un 4, que és el número més gran, a la segona un 3 i de les dues restants a la que menys ens agrada un 1, que és el número més petit i a l’altra un 2. Un cop tots i totes hem omplert la nostra butlleta, la Vero ens ha donat 10 peces de multilink, ja que si sumem 1 + 2 + 3 i + 4 ens dona 10. Hem ajuntat les peces de l’1 al 4 i les hem anat col·locant a les fotografies de cada proposta de la mateixa manera que ho hem posat a la butlleta per tal de saber quina ha estat l’opció més votada. Quan tothom ja ha acabat, la Vero ens ha preguntat quina creiem que era l’opció més votada només mirant com havien quedat les peces…. Però sabeu quin ha estat el problema? Que gairebé hi havia el mateix nombre de peces a casa proposta! Així que hem hagut de comptar!
Després de fer el comptatge de totes les peces de multilink, l’ALTAVEU PORTÀTIL ha estat l’opció més votada amb 59 vots, seguit del PANELL AMB RODES amb 51, l’EQUIP DE SO amb 47 i per últim el JOC SIMBÒLIC amb 41. Els i les Tabalugues n’hem tret un gran profit matemàtic del procés participatiu!!!
Ha arribat el moment de fer les notes per aquelles persones que creiem que ens poden ajudar en el nostre projecte ja que saben coses sobre globus aerostàtics:
Entre i tots i totes hem pensat com escriure la nota per l’Ultramàgic, pensant ben bé què els hi volem preguntar. L’hem fet amb ordinador, ja que els hi hem d’enviar a través de la seva pàgina web i és la següent: HOLA. SOM ALS TABALUGAS DE LASCOLA MARTA MATA. PUDEM ANA A LA FABRICA DELS GLOBUS ULTRAMAGIC? O POTS VANI A LASCOLA? PODRIAS PURTA UN GLOBUS? MOLTAS GRASIAS. ADEU.
En canvi, la nota per l’avi del Bjorn, el cosí del Max i l’amic del pare de la Sira, les hem escrit nosaltres en petits grups de treball. Un cop enllestides, el Nil, el Bjorn, el Max i la Sira s’han emportat la seva nota i els hi faran arribar a aquests “experts” que ens ajudaran en el nostre projecte d’aula.
A l’escola, el moment del comiat musical d’hivern esdevé un dels esdeveniments més esperats i especials per famílies i infants. Com molts ja haureu sentit per casa, fa unes setmanes que hem començat a treballar en les cançons que tot l’alumnat cantarà conjuntament per acomiadar el present trimestre.
Les cançons d’aquest comiat no són cançons qualsevols, sinó que estan relacionades amb els diferents projectes que cada comunitat de l’escola està treballant.
Un cop cada comunitat ha après la seva cançó, comença la part més emocionant: compartir-la amb altres classes de l’escola. Així, per exemple, una classe d’una comunitat que ja domina la seva cançó comença a ensenyar-la a una altra classe, ajudant els companys a memoritzar-la i a entendre’n el significat. Aquest procés no només fomenta la cooperació i la convivència entre els alumnes de diferents edats, sinó que també crea un ambient de treball en equip i de transmissió de coneixements.
L’objectiu final és que, a l’hora del comiat musical, totes les cançons sonin com un conjunt, que tot l’alumnat les gaudeixi cantant i que visquin cada cançó com si fos pròpia, des dels més petits fins als més grans.
Arrel de les fotografies que va portar el Nil i de la pregunta que ens va sorgir “D’ON SURTEN ELS GLOBUS DEL CEL?” Alguns de nosaltres hem decidit donar un cop de mà per seguir investigant i hem portat informació MOLT IMPORTANT!
El BJORN ha portat fotografies del seu avi Jose, en les quals apareix ajudant a inflar els globus aerostàtics que s’enlairen al Parc Central a l’estiu i que molts de nosaltres hem vist. Proposem demanar-li que vingui a l’escola a explicar-nos què sap sobre els globus.
L’ERIC ens ha enviat fotografies de globus i videos des del Parc Central i les hem estat mirant. Hem vist que els globus estant parats tenen foc malgrat estiguin parats. En un d’ells posa ULTRAMÀGIC, la fàbrica de globus on treballa l’amic del Nil, el Rubén.
A més a més, la SIRA ha portat una nota on explica que coneix un noi que es diu Jordi, el qual treballa a “ANOIA BALLOONS” Li preguntem al Sergi què vol dir aquesta paraula en anglès i… Vol dir GLOBUS! Per tant, també decidim escriure-li per si pot venir a l’escola a explicar-nos coses.
I no us ho perdeu, el MAX té un cosí, el Joel que també ha treballat amb els globus i els feia aquí a Vilanova del Camí, tot i que no té massa clar si podrà venir a l’escola, però igualment decidim escriure-li per convidar-lo a venir i compartir amb nosaltres tot el que sap.
Finalment, la VALERIA ens ha portat un llibre on parla del funcionament d’un globus i de dades molt interessants! En alguns moments d’aula, fem conversa sobre el seu enlairament, com els fan, perquè no sempre els veiem…
Decidim dibuixar un globus per tal que tothom pugui veure a on està el foc i a on les persones.
Arribem a la conclusió que tenim molts dubtes i que pot funcionar de moltes maneres, però poc a poc ho anirem descobrint. De moment tenim la tasca d’escriure una nota a l’avi Jose, al Jordi, al Bjorn i al Rubén de l’ULTRAMÀGIC.
El darrer divendres a la tarda, les Tanits ens van venir a veure per tal de compartir una estona de lectura amb nosaltres. Com que molts de nosaltres no els coneixem a tots i a totes i al revés, la Mireia va proposar un joc, a partir del qual cada Tabaluga llegia el nom d’un o d’una Tanit, tot treient-lo d’un saquet i haviem d’esbrinar de qui es podia tractar amb l’ajuda de pistes, ja que la Vero ens va donar un cop de mà perquè ja els coneix! A partir d’aquí, vam poder fer parelles o grups de 3 i els hi vam mostrar el nostre “RACÓ DE CONTES” o el conte que estàvem llegint amb el nostre punt de llibre i vam iniciar la lectura, primer llegint el o la Tabaluga i després la Tanit. Ens va agradar molt compartir aquesta estona i ens hem quedat amb ganes de repetir, així que el proper dia les Tanits ens han convidat a pujar al pis de dalt i ensenyar-nos la seva biblioteca de MITJANS!
Famílies, recordeu que podeu veure la resta de fotografies a l’espai “LES NOSTRES FOTOS” del blog, tot accedint amb la vostra contrasenya.
El passat dia 17 la Paris va fer 5 anys! MOLTES FELICITATS BONICA!!!
Amb molta il·lusió, els i les Tabalugues la vam dibuixar i li vam escriure tot de paraules boniques per tal que s’ho emportés tot cap a casa de record! A més a més, tenia tantes ganes de fer els 5 que ella sola va recordar canviar la pinça de número!
Ara ja només queden 2 tabalugues per celebrar l’aniversari durant el mes de desembre: la Maria R i el Bjorn.
El Gael va fer 5 anys el dia 10! MOLTES FELICITATS BONIC!!!
Amb tots i totes ho ha celebrat tot menjant pa amb xocolata i posant la pinça al seu número. Per la tarda, entre tots i totes l’hem dibuixat i li hem escrit paraules boniques per regalar-li.
No us ho creureu! Sabeu qui ens ha vingut a visitar aquesta setmana? LA MARTA MATA! Sí, sí, la mestra en honor a la qual van posar el nom a la nostra escola! Resulta que de tan en tan ve a veure als i les Tabalugues, com el curs passat, per tal que coneguem la seva història, ja que la seva mare també era mestra! Però ei! No ens la va explicar tota eh! Només un trosset, ja que tornarà a venir un altre dia. Voleu saber tot el que ens va explicar? Doncs obriu bé els ulls i no us perdeu cap detall:
Aquesta història que us explicaré ara va passar de veritat. És la història de la meva vida! La meva mare, l’Àngels Garriga, era mestra a l’escola quan jo era una nena. La meva mare explicava contes, feia teatre, jugava amb els nens i nenes, anava d’excursió, parlava per la ràdio, ja que en aquella època no existia la televisió, i sempre deia que els poetes en els seus poemes hi posaven les paraules més boniques del món. Oi que vosaltres també ho penseu? També va escriure llibres per aprendre a llegir i a escriure. I molts contes. L’escola on jo anava de petita també s’assemblava a la vostra. Els mestres i les mestres també ens ajudaven molt! La meva família, la Mata Garriga, vivia a Barcelona, als carrers gairebé no hi passaven els cotxes, i els nens i nenes podíem passejar ben tranquil·lament. Sabeu que jo mai anava amb pantalons? Les nenes no podíem anar amb pantalons! Jo i els meus amics cada dia a l’escola anàvem a un estany que teníem a mirar els peixos de color vermell. Però els peixos s’amagaven de nosaltres a darrere d’unes pedres… Però després d’una estona, acabaven sortint, ja que vam aprendre a no espantar-los. Durant tot el dia, a l’escola treballavem amb els mans, els peus, el cor i el cap. A veure si esbrineu què fèiem amb cada part del cos?
