Divendres 11 h del matí, el grup de nenes de la classe irrompen al despatx on estic fent una reunió…
Hem de parlar amb tu, és molt urgent!! De què es tracta que és tan urgent? Volem parlar amb els nens de la classe, hem tingut una idea. Ja… i no podeu esperar a la tarda, que tenim tutoria? No, ho volem fer ara. Ja, però ara jo no puc i vosaltres teniu classe. És que hem tingut una idea i volem parlar-ho! Bé, però ho podem fer a la tarda, no? És que ho volem fer ara, hi estem totes d’acord. Genial, em sembla molt bé que us hàgiu posat d’acord i que tingueu una proposta per la resta de companys, però esperem a la tarda, ara no és possible. És que hem fet un nou calendari de jocs pel pati (me l’ensenyen). Fem-ho a la tarda i tindrem més estona per a parlar-ho reposadament, si voleu us guardo el calendari…
M’entreguen el calendari del pati. Marxen amb el cap cot, no els agrada rebre un “ara no” per resposta, la canalla que puja viuen en la immediatesa, esperar és tot un repte.
15 hores, ja som a la tarda, entrem a la classe, ens freguem les mans amb el gel hidroalcohòlic i una de les nenes despenja el calendari “vell” del suro. Em demanen el full que m’han donat aquest matí, mig l’amaguen perquè no volen que ningú el vegi. Totes es disposen davant la pissarra, de cara a les taules, es mostren impacients per començar a explicar la seva proposta. Asseguts a les taules hi ha els companys. Amb tota la bellugadissa del matí i d’ara ja oloren el que passa. Algun que altre fa cara enfurrunyada, hi ha qui diu, no, no!! És hora d’intervenir…
Mireu nois, aquest matí les vostres companyes m’han vingut a dir que tenen una proposta per fer-vos. No volem canviar el calendari del pati! Potser caldria escoltar la seva proposta, no sabem què ens volen dir… Escoltem i després prenem una decisió. Volen canviar els jocs i no hi estem d’acord. Escoltem primer, actuar com si sabéssim el que ens volen dir és actuar amb prejudici, imaginem el que ens volen dir i ja tenim una resposta. Però si pensem bé, encara no sabem què ens diran, fem suposicions que donem per a certes…però no podem estar-ne del tot segurs. M’agradaria que primer escoltéssim bé la proposta. Noies, esteu a punt? Parleu d’una amb una, expliqueu amb claredat el que voleu dir, no els vulgueu convèncer, només exposeu el que heu pensat i el perquè ho heu pensat. Nois, escolteu les companyes amb atenció i després exposeu la vostra opinió. Hem pensat que podríem fer un calendari nou pel pati, en aquest calendari hem mantingut algun dia per jugar a futbol, però hem introduït el vòlei, a nosaltres ens agradaria poder jugar al vòlei, és l’esport que ens agrada. Hem pensat que podríem mantenir els dos calendaris, una setmana en fem un i a la següent, l’altre. Així tots podem estar contents perquè fem els dos calendaris, una setmana cada un.
A mesura que les nenes parlen, els nens escolten amb atenció, han allisat el front i han obert una mica més els ulls, estan escoltant…
Nois, què us ha semblat la nova proposta? Mmmm… a mi m’ha semblat bé, jo hi estic d’acord, si mantenim els dos calendaris, tots estem contents. A mi també em sembla bé, però a mi no m’agrada el vòlei, jo no hi jugaré. Ja sabeu que no es tracta d’obligar a ningú a jugar, però tenim una pilota per a compartir entre tots i hem de trobar la manera de poder complaure a tothom.
Encara falten dos companys per a dir la seva, els hi pregunto de manera directa…
Jo em pensava que volien canviar el calendari, però estic d’acord amb el que proposen, em sembla just. Jo també hi estic d’acord, així mantenim el calendari que ja teníem i el nou i canviem cada setmana. Així doncs, tots i totes hi esteu d’acord? Síííí!! Moltes gràcies a tots, felicitats a les noies, heu fet una bona exposició de la vostra proposta. Felicitats també als nois, heu escoltat amb molta atenció i heu valorat la proposta. Em sento molt contenta amb tots vosaltres, us esteu fent grans, esteu aprenent a resoldre els vostres propis problemes amb propostes assumibles per a tots, tenint-vos en compte els uns als altres. Per quin calendari comencem la setmana vinent? Comencem pel nou!
A l’escola tenim una pilota per classe, hi ha altre material per a jugar al pati, però a partir d’una edat, la reina indiscutible és la pilota. Aquest any, com que no hem pogut fer els patis oberts d’altres cursos on els nens i nenes buscaven l’espai, els companys i el joc que més els venia de gust, hem hagut de pactar els jocs a fer per a cada dia de la setmana. Si no ho féssim d’aquesta manera, el futbol es menjaria l’activitat de l’esbarjo. No és una cosa nova, és estructural, ja passava quan jo anava a escola. El futbol acapara l’espai i el centre de l’activitat a l’aire lliure. Cal combatre aquesta actitud impositiva, amb la pilota es poden fer molts jocs i esports, que, un cop s’hi posen, els infants gaudeixen tant com jugant al futbol. Ara que les jugadores del Barça han guanyat la Champions, els valors del futbol i el masclisme inherent que duu estan en voga.
M’ha semblat apropiat aprofitar aquesta escena o situació per a fer valdre tantes i tantes coses que emergeixen en la quotidianitat de l’escola. Tot educa, cada minut a l’escola ensenya, empodera, és una oportunitat per enfortir-se i modelar-se. Cap d’aquestes conquestes personals, no les perdran mai més.
