Molts infants, famílies i mestres, fa més d’un segle que construeixen la història d’aquesta escola pública. Una escola que avui en dia es declara catalana, apolítica i aconfessional i la que, inequívocament, defensa els drets i llibertats de totes les persones, independentment del seu lloc d’origen, raça, gènere i creença religiosa
Tant és així que, l’any 1913, es va construir l’actual edifici de l’Ajuntament al carrer Sant Antoni, amb la finalitat de donar un doble servei al poble: el d’ajuntament pròpiament dit i l’educatiu. Per aquesta raó, a la planta baixa s’hi van ubicar dues aules unitàries per nens i nenes, una a cada cantó. Les dependències del consistori ocupaven la part central del primer pis i va quedar a banda i banda dues habitances. Una pel mestre i l’altra per la mestra, com era costum en aquella època.
No va ser fins passat mig segle, l’any 1969, quan es va construir l’escola actual als afores del poble, concretament al camí de la masia. Aquesta no tenia habitatge pels docents, els quals continuaven residint en els pisos de l’Ajuntament. L’escola nova constava simplement de dues aules unitàries. Els nens i nenes van plantar i fer créixer dues fileres d’arbres a la part central, alternant les amèlies amb els lledoners, que avui encara es conserven, això sí, ja molt més grans i sent testimonis del pas del temps. A l’edifici, el que estava envoltat de vinyes, s’hi accedia per un camí. Cal recordar que en aquella època, la segona etapa de l’Ensenyament General Bàsic, s’impartia a l’escola Baltà Elies de Vilafranca, anomenada també “les comarcals” pel fet de ser l’escola receptora dels nens i nenes de la comarca.
Més endavant, l’any 1979, va ser una data remarcable pel centre educatiu del nostre poble. L’escola deixava de ser unitària de nens i de nenes per passar a ser Graduada Mixta. A més, es va incrementar la plantilla de dos a tres mestres, creant-se l’aula de parvulari, coneguda avui com a infantil. Passaven els anys i el nombre d’alumnes continuava creixent. Tant, que la manca d’espai va obligar a habilitar els antics col·legis de l’Ajuntament. Així doncs, durant dotze anys, el parvulari quedava separat físicament de l’escola. Però l’any 79 continuava sent de canvis, i aquell mateix curs, es va sol·licitar a la “Comissió Mixta” formada pel Ministerio de Educación y Ciencia i la Generalitat de Catalunya, poder impartir l’ensenyament en llengua catalana. A principis de desembre, per fi, arribà l’autorització i l’escola va passar a ser catalana oficialment.
Abans d’iniciar el curs 1986-87, es va veure la conveniència d’impartir la segona etapa de l’Ensenyament General Bàsic en un col·legi de tipologia similar, ja que per la manca d’espai que encara hi havia, no es podia fer al mateix poble. Per aquest motiu es va procedir a fer un canvi. El col·legi més proper on s’impartia 6è, 7è, 8è i amb servei de menjador era el de Lavern.
Un curs més, tard, l’any 1988, juntament amb Sant Pere Molanta i Avinyonet del Penedès, es formà una zona escolar rural amb la finalitat de treballar conjuntament alguns aspectes i afavorir la convivència amb altres nens i nenes, ja que el nombre d’alumnes de cada centre era reduït. El Departament d’Ensenyament, ara dit Departament d’Educació, va dotar aquell curs a la ZER de les primeres mestres especialistes en llengua anglesa i música. L’educació física, aquells anys, encara anava càrrec de l’Ajuntament.
S’acostaven les Olimpíades de Barcelona, i amb elles, un canvi tecnològic a tot el país. El curs 1990-91, el Departament d’Ensenyament va dotar a la ZER Font del Cuscó amb el primer equipament informàtic i també s’iniciaven les obres d’ampliació. Va ser el novembre de 1992 quan aquestes es van inaugurar i així, es configurava una escola més nova, moderna i acollidora.
Passaven els anys i el 23 d’abril de 1998, per Sant Jordi, es va publicar el primer número de la revista elaborada pels alumnes L’amic de l’escola. Un any abans, però, va haver-hi canvis a la ZER. El centre de Sant Pere se’n desvincularia i s’hi va integrar el d’Olesa de Bonesvalls.
Aquell mateix curs, amb tres nenes i dos nens, es posava en marxa la llar d’infants en una aula i el 9 de novembre, per iniciativa i voluntat de les mestres i l’associació de pares, salvant molts contratemps i entrebancs, va començar el servei de menjador.
Entrant ja al segle XXI, concretament el curs 1999-2000, es va iniciar el servei d’acollida per part de l’Ajuntament. Això va permetre que els pares poguessin portar els seus fills a l’escola abans de l’horari establert, que aleshores era a dos quarts de deu del matí. Els mestres d’aleshores, els del curs 2000-01 van arrencar dos projectes nous d’escola: l’estació meteorològica i l’hort. A més, també si va habilitar un sorral pels més menuts.
Ara si, amb l’entrada del nou segle i amb la desaparició de la Pesseta, exactament el 14 de desembre del 2002, es va inaugurar la nova Llar d’Infants, batejada amb el nom de La Balena a causa de la singular forma de l’edifici. L’expansió seguiria i tan sols un any després, es va construir el nou menjador, annex a la llar d’infants, i on avui dia hi ha ubicada la sala de mestres i un petit magatzem. I per finalitzar aquesta ampliació de l’escola, justament el març de 2005, s’inauguraren dues aules noves, afegides a la part Nord- Oest de l’edifici amb la presència de la consellera d’Ensenyament Marta Cid.
El temps avançava de la mateixa manera que ho feien els canvis i és que el curs 2006-07 comença amb un canvi substancial: s’implanta, com a la resta del país, la sisena hora. A més, l’escola canvia de nom i passa a ser de manera oficial Les Vinyes. Al centre, és reconeguda la figura de Cap d’Estudis i els alumnes comencen a treballar a l’aula d’informàtica a l’horari d’estiu. L’ajuntament cobreix la pista poliesportiva i, per altra banda, s’acorda junt amb el Departament d’Ensenyament, instal·lar dues aules prefabricades al pati, en espera d’una futura ampliació de l’escola.
De mica en mica, la població de Sant Cugat va creixent, i això esdevé a què el curs 2011-12, l’escola passi a ser d’una línia. El mes de juliol del mateix any, s’inicia la construcció de la primera fase del nou projecte d’ampliació d’escola que preveu la construcció de dues aules adjacents a l’edifici. El mes de novembre l’alumnat de cicle mitjà es trasllada a les noves aules.
Ja al passat curs 2016-17 s’instal·la un mòdul de menjador a la zona que hi ha entre l’escola i la zona esportiva que facilita que tot l’alumnat pugui dinar en un sol torn. Només passat un any, es fa realitat la primera fase de transformació de l’espai de la nova biblioteca escolar, partint del projecte de biblioteca i aconseguint un espai càlid, amb la col·locació de parquet i el disseny d’un bosc encantat creat per l’artista Joan Ramón Buisan.
A principis de l’any 2020, l’escola es va trobar davant d’un fet extraordinari i només precedit per moments històrics de la nostra societat. Una pandèmia a escala mundial va afectar també a Catalunya i per indicacions de la Conselleria de Salut, tots els centres educatius del país van tancar les portes el 13 de març d’aquell mateix any i, per tant, les classes van quedar suspeses de facto. No va ser fins al setembre del curs següent que l’escola va tornar a obrir, això sí, amb unes mesures de prevenció de contagi mai vistes i que van ser tot un repte organitzatiu per alumnes i mestres.
Avui en dia, l’escola continua prestant un servei públic als infants del poble i els alumnes i docents que en formen part, aspirem a contribuir, de manera positiva, a la seva història.
