Felicitats Hugo!

Hola famílies!

Avui hem celebrat l’aniversari de l’Hugo. Ell mateix ha canviat el número del seu pastís deixant el 3 per començar una nova volta al Sol amb els seus 4 anys.

Els seus companys i companyes l’han acompanyat en aquest moment i tot seguit li han desitjat moltes coses boniques, entre elles, que sigui feliç i que jugui molt amb el papa, la mama i la Martina.

 

Felicitats Hugo, gaudeix del teu dia especial!

Us deixem unes fotos de l’aniversari! Cliqueu a la imatge per veure-les.

LES NOSTRES ARTICULACIONS

Ja hem comprovat que el fèmur és l’os més llarg…! Mentre mesuràvem els ossos de l’esquelet ens hem fixat que, per exemple, els braços i les cames estan formats per més d’un os, i que aquests estan connectats entre ells per les articulacions.

Per prendre consciència de com d’importants són les articulacions, hem intentat fer algunes accions quotidianes (escriure a la pissarra, fer punta al llapis, posar-nos les ulleres, obrir la porta, etc.) sense doblegar CAP ARTICULACIÓ!  Ens ha costat molt i hem reflexionat sobre com d’importants són per poder fer alguns moviments. Aquestes han estat algunes de les nostres conclusions:

PAULA: Sense les articulacions no ens podríem moure.

ERIC S.: No pots ni menjar… Bueno, és que no pots fer res.

CARLA: Potser podríem, però ens costaria molt oi?

JAVIER: Si no tinguessis articulacions si agafes un llapis no podries escriure.

ROC: Alguna persona ens hauria d’ajudar a fer les coses.

BERTA: Jo un dia vaig veure una senyora sense braços.

BIEL: A Barcelona, un dia passejant hi havia un noi que li faltaven les dos cames; anava en crosses.

CARLA: I quines articulacions tenim?

BIEL: La ròtula…?

CARLA: La ròtula és l’os, però com es diu l’articulació?

ERIC O.: El genoll.

PAU: També el colze.

MARIA: El canell.

BIEL: El turmell.

Voleu veure com intentàvem moure’ns sense doblegar les articulacions? Cliqueu damunt de la següent imatge:

OCELLS DEL NOSTRE ENTORN

Seguint parlant sobre els ocells i les caixes niu, alguns de nosaltres expliquem que hem vist ocells venint cap a l’escola, o a l’hora del pati, o quan anem pel carrer amb els pares i mares… Però quins són aquests ocells? N’identifiquem algun?

Amb l’ajuda de llibres i tablets, investiguem quins poden ser alguns d’aquests ocells; en  busquem imatges, el nom i algunes de les seves característiques, que també ens serviran quan haguem de dissenyar les caixes niu.

Un cop recopilada la informació, hem imprès la fotografia i el nom de cada un d’aquests ocells, i hem fet un mural. De moment nosaltres hem afegit el colom, el pardal comú, la garsa i el pit-roig, però juntament amb els nens i nenes de 2n i 4t anirem ampliant-lo amb més ocells que anem veient prop de l’escola.

Cliqueu la imatge per veure com hem treballat!

ANEM AL TEATRE A VEURE SET UP!

Dijous vam anar al teatre Conservatori a veure SET UP!

La pluja no va poder aturar-nos i vam arribar al teatre per gaudir d’aquesta obra!

Vam poder conèixer què passa a l’escenari abans de començar l’obra, com munten l’escenari, això acompanyat de malabarismes, màgia i moltes pallassades!

 

Teixint vincles, Aimane

Ahir el protagonista del Teixint vincles de la setmana ha sigut l’Aimane. ens ha fet una petita explicació de les energies renovables i no renovables!!

2a conversa caixes niu

CONVERSA PROJECTE CAIXES NIU

Després d’ haver fet un disseny de les caixes niu amb materials de construcció, vaig proposar als infants que s’anessin fixant pel carrer quins tipus d’ocells podem trobar a la nostra ciutat.

Així va començar la nostra conversa:

Eli: Quins ocells heu anat observant per Manresa?

Ricardo: No se ben bé que era, però el dia del concert de Xiula, amb el Dorian i el Marcos vam veure un ocell que es va quedar quiet mentre volava.

Eli: És veritat! Recordo que algú de vosaltres m’ho va dir, aquell ocell era un xoriguer, aquests ocells, quan arriba el fred s’acosten més a la ciutat sobretot a prop dels camps per poder caçar.

Quins animals creieu que hi poden haver als camps?

Melisa: Cucs!

Ricardo: Rates!

Dorian: Eli, com pots saber què és un xoriguer si està molt lluny?

Eli: Ho se per com es mouen  quan volen, quan busquen menjar prenen el vol volant tot movent molt les ales i després es queden quiets movent-se amb l’impuls de l’aire.

Molt bé! Ja tenim un ocell per la nostra llista! El xoriguer.

Algú més ha vist més ocells?

Marcos: Jo ahir quan vam anar a la sèquia a buscar aigua vaig veure un i t’ho vaig dir Eli, te’n recordes?

Eli: Si! Era una cuereta blanca! De cueretes n’hi ha moltes! Si us hi fixeu en poden trobar per qualsevol lloc de Manresa.

S’assemblen a les orenetes, però aquestes no migren! Heu vist mai molts ocells volant tots junts?

Tots: Siiiii!

Anaïs: És perquè van a viure a un altre lloc.

Eli: Molt bé Anaïs! Les orenetes quan arriba la tardor migren a un altre país més càlid, i quan arriba la primavera tornen cap a Catalunya!

Karen: Jo vaig portar uns prismàtics a la classe d’angles, i vaig veure un ocell negre i blanc, però no se com es diu.

Eli: Una garsa? Aquí n’hi ha moltes…

Karen: Si , si era una garsa!

Èrik: al costat de casa meva jo he vist ocells de color groc! S’assemblen al verdum…

Marcos: A on viu el meu tiet a la balconada hi ha un arbre amb un niu.

Eli: I quin ocell vam estar parlant l’altre dia que aquí n’hi ha molts, però no és autòcton ?

Tots: la cotorra argentina!

Marcos: Com el visó americà!

Iona: Al costat de casa meva hi ha un arbre amb molts ocells! I li dono menjar … I casa de la meva padrina també!

Nouran: Quan jo vivia a Zaragoza, vaig trobar una mallerenga i m’he la vaig emportar a casa per cuidar-la però es va morir!

Un cop realitzada aquesta conversa, vam agafar les tables i ens vam endinsar a buscar informació sobre els ocells que havíem trobat,  per després fer un mural conjunt amb els alumnes de 2n i 3r.

A continuació teniu l’enllaç amb les fotos de la sessió.https://photos.app.goo.gl/LeYDqxnRdZV7NoSj9

 

Projecte: truquem a les famílies!

Hola famílies!

Com us vam explicar, hem necessitat ajuda per confirmar les nostres idees sobre l’alimentació d’alguns animals. Després de conversar a l’aula i decidir que la millor opció era trucar-vos ens hem posat a buscar quina era la millor manera de fer-ho. Us expliquem…

Primer de tot, vam acordar què hauríem de dir quan el pare o mare a qui truquéssim ens agafés el telèfon. Així doncs, vam establir un protocol:

  1. Saludem i ens presentem.
  2. Què necessitem, informació que volem donar: alimentació d’animals.
  3. Donem les gràcies al pare o mare que ens ha atès.
  4. Ens acomiadem i diem adéu.

Després de tot això vam estar practicant en petit grup. Vam agafar uns telèfons que fem servir a l’ambient de joc simbòlic i cadascú de nosaltres va fer un simulacre de trucada. Un cop ja vam estar força convençuts i convençudes de la importància de seguir els passos establerts per tal que la informació arribés a les famílies, vam anar a buscar al Joan. Li vam explicar què estàvem fent i què necessitàvem per poder continuar amb la nostra investigació. Ell, molt amablement, ens va oferir la llista de telèfons i el telèfon de l’escola per poder trucar.

Vam escollir 6 animals i vam fer un sorteig. Hi hauria 6 famílies a qui trucaríem, una per cada animal i serien 6 nens i nenes de la classe qui farien aquesta trucada. Cal apuntar que vam donar molta importància al paper que cadascú té al grup encara que en aquesta ocasió no tots i totes poguessin trucar.

Finalment, ahir, amb ajuda de la Sònia, vam fer dos grups i vam començar a trucar a les famílies tal i com va quedar acordat al sorteig. Va ser un matí molt divertit, de nervis, d’emocions, de ganes de compartir els missatges i les respostes de les famílies amb els altres companys… Ens ho hem passat molt bé jugant, donant significat a allò que fem i aprenent!

MOLTES GRÀCIES PER COL·LABORAR AMB NOSALTRES, FAMÍLIES!

(Us deixem unes imatges. És possible que no les trobeu en el mateix ordre que es van fer)

 

Si cliqueu a la imatge podreu veure l’àlbum!

CARLOTA, LA PROTAGONISTA DE LA SETMANA!

Hola famílies!

Avui la Carlota ha arribat molt ben acompanyada al matí i és que amb ella arribava també l’Aranya Teranyina! Juntes, com ens ha explicat molt bé la Carlota, han passat uns dies molt entretinguts!

Hem vist unes fotos d’uns aiguamolls i un paisatge molt bonic on la Carlota ha passejat amb l’Aranya i amb un altre animal molt especial per a ella…la Kuka, una gosseta.

Ei, sabeu què? La Carlota fa ballet i avui ens ha ensenyat algun dels moviments que està aprenent… sortirem ballarins i ballarines! Sembla que ballar fa venir gana i la Carlota ens ha mostrat unes fotos d’un pastís que va fer. Un pastís de molta xocolata per compartir amb la nostra aranya, que a més de “hacendosa” és molt golafre!

Per últim ens ha explicat el conte i tots els nens i nenes de la classe l’hem escoltat amb atenció… els contes ens atrauen sempre, però si l’explica una companya encara més!

Gràcies Carlota! Ens ha agradat conèixer una mica més de tu!


Cliqueu a la imatge per veure l’àlbum!