Descalços fem camí

Explorar amb les mans ens proporciona sensacions i habilitats que endrecen un cos immadur i preparat per aprendre.
El moviment lliure del cos dibuixa traços que més endavant i ja interioritzats podran ser representats gràficament.
Els peus protegits i tancats dins d’unes sabates ben cordades es mantenen… Llegeix més»

Renovem i/o removem?

Silenci

Cordills, canyes, alicates, tisores, fustes, vernís, martells i claus.

L’exterior del darrere espera ser reparat, millorat i reformat, de tant en tant a tots ens fa falta un vestit nou, alguna peça que ens faci sentir especials i mirats amb ulls nous.

Moviment lleuger

Sortim a preparar tot el que necessitem, cal distribuir les tasques i repartir tot un vestuari per fer les millors combinacions de peces i colors.

Soroll suau

Entren les famílies, nens i nenes sabem tot el que cal i deixem el silenci i la quietud per un altre moment, cal explicar-se què cal, què necessitem i com fer-ho de la millor manera.

Mans i mànigues

Les mans no paren d’acollir, d’ajudar, de demanar, de regalar, de fer, de lligar i de crear.

Tota una pila d’idees construïdes entre mans i cordills. Les canyes ben alineades sostenint un cel que ens acompanya.

Feina feta

Satisfacció per una coordinació excel·lent, un treball en equip i unes ganes de cosir de la millor manera uns exteriors nostres, per parlar-hi, jugar i passar un temps conjunt, de tots i amb tothom.

Agraïts de compartir-ho, de treballar-ho i de vestir-ho.

Llavors helicòpter

La natura ens ho posa tot a punt per aprendre, sovint només cal estar atent al que ens mostra.
Caminar en direcció cap a un lloc suposa un trajecte ple d’oportunitats que ens ofereix: saber badar, conversar, fixar-se en els detalls, captar subtileses d’un quotidià que… Llegeix més»

Els exteriors ofereixen possibilitats d’aprenentatge.

Quan sortim de les aules, no sortim al pati, sortim a escoltar, olorar i deixar que l’aire i el sol ens acariciï la pell i els sentits, és per això que la paraula «pati» ens queda petita i no defineix el que ens representa en realitat. Parlem dels exteriors com espais de continuïtat par aprendre.

La natura és un entorn privilegiat que convida a aprendre des d’una calma i una llibertat extraordinària.

Fa uns dies el vàrem guarnir de diumenge, el vàrem vestir de llibres, de gravacions que requerien escolta tranquil·la i de materials que conjuntaven perfectament amb el que ens ofereix cada dia; pedres, llavors, troncs, fulles, materials per construir, fer mandales, dibuixos naturals, creacions espontànies.

Respiràvem un moviment alternatiu al de cada dia, sense bicicletes, sense corredisses. Els exteriors ens van oferir una mirada lenta, pausada i això ens va permetre no perdre cap dels seus detalls.

 

Viure és aprendre.

Donem espai, temps i confiança.

Estiguem presents.

No anticipem.

Que aprendre sigui una conquesta.

Presenciar els processos és de les coses més precioses que tenim, els finals precipitats espatllen tot un esforç.

El món màgic

Passejar pels entorns de l’escola i descobrir caus i amagatalls ens fascina. Posar-se dins és protegir-se, és endinsar-se en un món màgic. Foscor, llum que entra tènue, soroll a fora, silenci a dins.

Coneixem un amagatall als entorns del rieral. Branques, que seguint les lleis de la natura s’han adaptat unes a les altres creant forats, laberints i cabanes.

Aquest entorn màgic ens ha semblat ideal per deixar-hi una empremta artística i natural que ens ensenya a respectar encara més les lleis de la natura.

Tot el material que s’ha utilitzat respecta el pas del temps i no ho perjudicarà.

Mireu, oloreu i cuideu les criatures que s’amaguen dins del bosc.