Explorar amb les mans ens proporciona sensacions i habilitats que endrecen un cos immadur i preparat per aprendre.
El moviment lliure del cos dibuixa traços que més endavant i ja interioritzats podran ser representats gràficament.
Els peus protegits i tancats dins d’unes sabates ben cordades es mantenen en silenci.
Potser mai ningú els hi ha preguntat res, potser tenen molt a dir quant a sensacions i informació acumulada i potser resten muts perquè han perdut la veu de no fer-la servir.
Acariciar el peus, passejar-los nuus, punxar-los suaument, trobar-hi entrebancs, notar les diferents temperatures, treure’ls de la seva zona de confort i arriscar la pell sensible i ben cuidada, suposa enriquir sensacions i guanyar percepció d’un entorn riquíssim i amb un diàleg constant entre infants i natura.
El fang permet una empremta que ens fa de mirall d’un peu despullat, el dibuix ens fa més conscients de la seva forma i els seus detalls, treballar-lo en volum ens ajusta proporcions, per fi uns peus amb veu pròpia:
(visiteu l’exposició de l’entrada de l’escola)
-
«Era gust trepitjar la palla»
-
«A l’aigua de la bassa notava algues»
-
«Era guai trepitjar l’escorça»
-
«El suro trencat eren com pessigolles»
-
«Amb els peus descalços notem més els bonys, la calor»
-
«La sorra era molt calenta»
-
«Hem trepitjat el suro i semblava cafè»
Hem descobert un paradís de peus, al bosc d’Arbúcies, on es camina descalç i s’aprèn amb silenci, els peus recullen informació i la transfereixen amb altres coneixements, és un lloc on la natura cedeix informació i la recerca és constant per tots aquells que perden els mitjons i les sabates.
