Hem passat un matí deliciós.
L’anada amb autobús ha estat una mena d’atracció emocionant que ens ha preparat per arribar a un espai que molts i moltes coneixien, el teatre de Calldetenes, un lloc agradable i molt preparat per acollir cultura de qualitat.
D’entrada, la foscor i la llum insinuava un tipus d’espectacle, íntim, suau i molt adient per respectar la sensibilitat dels nens i les nenes d’aquestes edats.
Els més petits han volgut acostar-se a les mestres de referència perquè la foscor i la incertesa els hi creava inseguretat, però ja fa uns dies que teixim vincles i ells i elles saben que estan en bones mans, això ha fet palpar una confiança bonica.
La resta de nens i nenes s’han assegut segurs a les butaques, expectants i decidits a no perdre cap dels detalls que aquella decoració suggeria.
Ha estat una actuació d’una qualitat admirable, la dansa ens ha acostat a les quatre estacions, d’una manera màgica i mostrant uns detalls claus. Cap diàleg, cap estridència, cap font de colors llampants, tot com la natura, amb pausa, amb ritme i amb tonalitat de vida constant.
És important acostar als més petits a aquest tipus d’espectacles que fugen de riures fàcils o de beneiteries que volen atraure unes complicitats efímeres i poc sòlides.
Llenguatge artístic que comunica i que arriba a llocs que desperten altres sentits.
