Quan sortim de les aules, no sortim al pati, sortim a escoltar, olorar i deixar que l’aire i el sol ens acariciï la pell i els sentits, és per això que la paraula «pati» ens queda petita i no defineix el que ens representa en realitat. Parlem dels exteriors com espais de continuïtat par aprendre.

La natura és un entorn privilegiat que convida a aprendre des d’una calma i una llibertat extraordinària.

Fa uns dies el vàrem guarnir de diumenge, el vàrem vestir de llibres, de gravacions que requerien escolta tranquil·la i de materials que conjuntaven perfectament amb el que ens ofereix cada dia; pedres, llavors, troncs, fulles, materials per construir, fer mandales, dibuixos naturals, creacions espontànies.

Respiràvem un moviment alternatiu al de cada dia, sense bicicletes, sense corredisses. Els exteriors ens van oferir una mirada lenta, pausada i això ens va permetre no perdre cap dels seus detalls.

Passejar pels entorns de l’escola i descobrir caus i amagatalls ens fascina. Posar-se dins és protegir-se, és endinsar-se en un món màgic. Foscor, llum que entra tènue, soroll a fora, silenci a dins.

Coneixem un amagatall als entorns del rieral. Branques, que seguint les lleis de la natura s’han adaptat unes a les altres creant forats, laberints i cabanes.

Aquest entorn màgic ens ha semblat ideal per deixar-hi una empremta artística i natural que ens ensenya a respectar encara més les lleis de la natura.

Tot el material que s’ha utilitzat respecta el pas del temps i no ho perjudicarà.

Mireu, oloreu i cuideu les criatures que s’amaguen dins del bosc.