Quan sortim de les aules, no sortim al pati, sortim a escoltar, olorar i deixar que l’aire i el sol ens acariciï la pell i els sentits, és per això que la paraula «pati» ens queda petita i no defineix el que ens representa en realitat. Parlem dels exteriors com espais de continuïtat par aprendre.

Passejar pels entorns de l’escola i descobrir caus i amagatalls ens fascina. Posar-se dins és protegir-se, és endinsar-se en un món màgic. Foscor, llum que entra tènue, soroll a fora, silenci a dins. Coneixem un amagatall als entorns del rieral. Branques, que seguint les lleis de la natura s’han adaptat unes a les altres creant