Des de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa ens hem proposat reflexionar sobre com enfocar l’avaluació formativa en la situació actual que estem vivint. En aquest article us presentem les conclusions de la reflexió col·lectiva que ens ha permès aprofundir sobre com abordar la nostra tasca docent sense la relació diària i directa amb els nostres companys i companyes, el nostre alumnat i les seves famílies.
D’un dia per l’altre ens hem deixat de veure, d’abraçar-nos, de comentar un simple instant o sensació, d’aprendre conjuntament, d’avançar amb la programació prevista, de fer entrevistes i reunions, de compartir els èxits i les decepcions… de viure i sentir a la nostra escola. Això ens ha obligat en primer lloc a trobar un nou espai personal i professional i a reinventar-nos prioritzant una proposta educativa per l’alumnat que cuidi la seva part emocional i que suggereixi nous camins d’aprenentatge que puguin realitzar sense el nostre acompanyament diari i que pugui arribar al màxim de famílies.
Hem canviat les bones preguntes dins l’aula per reptes proposats en un vídeo o com activitats a una plataforma digital, escollint com a criteri aquelles propostes pedagògiques que es puguin fer amb el material limitat que tenen els nostres infants a casa seva i que puguin realitzar autònomament, ja que moltes famílies manifesten dificultats per poder-los ajudar en tasques escolars. Per tant, la programació no està guiada per un criteri competencial o curricular, sinó per qüestions pràctiques que garanteixin que una part majoritària de l’alumnat de l’escola té opció de seguir-les.
En aquest marc l’avaluació formativa té l’objectiu d’aconseguir que l’alumnat sàpiga fer i enviar la tasca via digital i que pugui rebre un retorn del docent, més lligat segurament a un vincle afectiu que a la valoració de la tasca en sí. El fet que el retorn no sigui immediat i in situ ens adonem que dificulta l’opció de fer propostes de millora que es puguin aplicar més endavant ja que dubtem que l’alumnat a certes edats pugui fer aquesta connexió en un espai-temps diferit. No ens hem atrevit a plantejar activitats de coavaluació i valorem que l’autoavaluació en la situació emocional complexa que estan vivint a casa possiblement no donarà gaire fruits. L’objectiu que ens plantegem amb les famílies i que treballem via telefònica pràcticament setmanalment, és que facin fer les tasques a l’alumnat i els ajudin en el que puguin, no intervindran en l’avaluació formativa més enllà de les valoracions que es puguin generar en un intercanvi informal entre adult i infant.
Quan retornem a l’escola ens plantegem dissenyar espais de trobada, de relació, d’intercanvi d’experiències i de joc, a part de tancar alguns projectes que il·lusionaven l’alumnat i han quedat a mitges. Caldrà que ens retrobem i ens reorganitzem per tornar a engegar el dia a dia de l’escola.
Estem convençuts que aquesta situació ens ha donat l’oportunitat d’ampliar els coneixements tecnològics i digitals de tota la comunitat educativa, de difondre i fer veure a les institucions que estem molt lluny d’aconseguir una igualtat d’oportunitats real i de mostrar a les famílies que són una part molt important del procés d’ensenyament-aprenentatge. Pensem que haurem pogut enriquir la nostra competència personal i professional cadascú des de la seva vessant però que revertirà sens dubte en la qualitat de la nostra actuació docent i en el procés de millora del centre.
