Pedres de riu que apilem una damunt l’altra i així busquem l’equilibri, la quietud i la compensació. Concentració màxima a nivell individual. Però en veure la complexitat es busquen els uns als altres per ajudar-se i apilar-les plegats, encara sense adonar-se que s’estan apilant ells mateixos. Acabem l’activitat observant cada pila, valorant cada figura. Tot seguit extrapolem les pedres a nosaltres. Cadascú s’agafa la pedra amb la que se sent identificat. Parlem de la nostra pedra i floreixen sentiments. Reflexionem sobre el com ens apilem les persones, què necessitem per un bon equilibri i quina és la base per a mantenir-nos plegats. Uns diuen la família, uns altres el companyerisme… I tot@s entenem que, d’una manera o altra, tothom és vàlid per fer una pila més alta o no tant. Cada pila és prou important.
