Esperem que aquesta sigui l’última vegada que haguem d’explicar-vos els dies del tercer confinament que acabem de finalitzar.
Per ara, comencem:
Hola a tothom, i sí, som la classe de 6è A, i, per variar, hem tornat a estar confinats.
A més a més de nosaltres, 6 persones de la classe de 6è B van ser confinades.
Comptem amb informació que verifica que aquestes persones van ser confinades per estar en contacte directe amb la persona positiva.
Com ja sabeu, no direm el nom d’aquesta persona per privacitat, però podem assegurar-vos que la persona en qüestió es troba en perfectes condicions i que en pocs dies ja podrà tornar a l’escola.
Hem estat vàries vegades confinats/des, així que quan l’alumne/a va marxar a casa, el dia dimecres 5 de maig, ja intuíem que marxava per ser contacte directe d’un positiu.
El divendres 7 de maig a la nit, ens van trucar de l’escola per avisar-nos de què, efectivament, l’alumne/a havia donat positiu. I, si voleu que us diguem la veritat, en el moment de saber la notícia, vam tenir reaccions molt diferents. Alguns/es s’alegraven d’estar confinats, altres, estaven trists, i d’altres estaven frustrats.
Dilluns 10 de maig, vam anar al col·legi per fer-nos les PCR, i mentre anàvem, alguns pensaven que era esgotador estar confinats un altre cop, mentre que d’altres pensàvem que havíem d’aprofitar aquella estona, perquè, no només no tornaríem a sortir fins d’aquí un temps, sinó que també serien uns dies sense veure als nostres companys i a les nostres companyes cara a cara.
Un cop vam arribar, ens vam reunir en petits grups de dos, tres, o quatre persones. I quan va ser l’hora de fer-nos les PCR, la majoria no estàvem gaire nerviosos, ja que allò era com una rutina dels nostres tres confinaments, i alguns ja havien estat més vegades en confinament.
La sensació que vam tenir al fer-nos les PCR va ser bastant variada, però nosaltres vam fer una petita enquesta preguntant si els hi havia fet mal. Aquestes van ser algunes de les respostes obtingudes: “més molest que l’altra vegada”, “més pessigolles”, “la segona vegada em va molestar més”, etc.
Segurament ja sabreu les nostres rutines de confinament, però per qui no ho sàpiga, les recordem: de 9 a 9.35 del matí fèiem un Zoom per explicar les tasques del dia, que estaven penjades al Moodle, i de 4 a 4.40 les corregíem.
Durant aquests dies hem fet un debat online sobre l’amistat. Hem obert molts temes com per exemple que a la vida un té pocs amics de veritat, que poden ser per a tota la vida, que les amistats no han de ser exclusives, que nois i noies poden ser amics…
Com els altres darrers confinaments, us diem que mai perdeu l’esperança, i us desitgem molts ànims, perquè heu de seguir endavant, vosaltres podeu!!!
“No importa quantes vegades caiguis, l’important és quantes t’aixeques”
Autores: Noah García Martin i Arian Busquets Hidalgo. (Revisat per tota la classe de 6è A)
