Hola a tots i a totes, com ja deveu saber, farà més o menys una setmana que la classe de 6è A estem confinats.
El darrer dimarts 26 de gener a la tarda, una miqueta abans de tornar al col·legi a les 3 de la tarda, ens van trucar per anunciar-nos que un company@ de la nostra classe havia donat positiu per covid-19. Malauradament, a tots nosaltres en ser contacte directe de positiu, vam haver-hi de seguir unes certes mesures de seguretat amb la nostra família, les quals implicaven portar mascareta si volíem sortir de la nostra habitació, i estar confinats en ella. El mateix dia 26 de gener, ens van informar que el dijous 28 d’aquella mateixa setmana durien a terme PCRS per a tota la classe, inclòs el nostre tutor, David Gavaldà. També ens consta que dos alumnes de la classe de 6è B van ser confinats a causa de ser contacte directe, fora de l’escola, del company@ de la nostra classe diagnosticat per covid-19.
Ja tots confinats en les nostres respectives habitacions, va arribar el dia 28 de gener, el dia en què ens farien les PCRS. Hem de reconèixer que se’ns va fer estrany el camí a l’escola, ja que eren les 11:00 i tots els alumnes de l’escola menys la nostra classe, i una altra de quart que també estava confinada, estaven al pati jugant. En arribar a la part de davant de l’escola vam rebre, ni més ni menys que una gran ovació i molts consells d’ànims i esperança per part dels nostres magnífics companys de 6è B.
Estàvem realment nerviosos quan ens dirigirem a la porta que donava a un passadís obert cap a l’edifici infantil, on es durien a terme les PCRS.
Mentre, entre tots els companys i companyes de 6è A, ens donàvem ànims i suport, anaven cridant per ordre de llista a tots els alumnes de la nostra classe per realitzar la PCR. Alguns estàvem entre nerviosos, espantats i preocupats, una estranya barreja de sentiments que ens donaven una certa inseguretat; d’altres estaven molt més tranquils. Però vam agafar valor i vam caminar cap a la sala de música, el lloc on estaven situades les infermeres encarregades de fer les PCRS.
Ens van col·locar un pal llarg i amb cotó a les dues puntes, semblant al de les orelles però més llarg. Amb aquell pal estrany que crèiem que cap de nosaltres havia vist mai, van realitzar les anomenades PCRS de les que tant heu sentit a parlar aquests dies. Vam haver de baixar-nos les mascaretes fins al nas i ens van fregar aquell pal cinc segons en cada fossa nasal. Va ser entre molest i estrany, ens feia una miqueta de pessigolles. Hem de reconèixer que ho van fer molt bé i, que si algun dia us arriben a fer PCRS com a nosaltres, no patiu, la majoria de coses que heu sentit, no són veritat, ho prometem.
Aquests dies, hem fet classe “normal”, si és que es pot dir així. Ens connectem a les 09:00 del matí, com faríem de no haver estat confinats. Durant mitja hora (09:00-09:30), el nostre tutor, el David, ens explica les tasques que hem de fer durant el matí, que serien les tasques que faríem si no estiguéssim confinats. I a les 16:00 de la tarda, ens tornem a connectar durant mitja hora més (16:00-16:30), i corregim les tasques virtualment.
La part positiva és que podem dedicar més temps a les coses que ens agraden, com: Videojocs, llegir, mira sèries i pelis, dormir, menjar, pintar i dibuixar, mirar instagram o snapchat, etc.
També estem començant a pensar les consignes de carnestoltes!!!
Aquesta és la nostra història dels dies de confinament, hem sigut forts i els anem superant, espero que la nostra experiència us faci reflexionar, ser més valents i lluitar perquè això no es torni a repetir mai més.
Molts ànims, valents i valentes!!!
