S’ha acabat, el curs! Arriba el moment de canviar de centre, el moment d’abraçades i comiats, de riures i llàgrimes, de tot va haver d’haver perquè les emocions hem de deixar que es manifestin, som humans i així ha de ser.

Ha estat un curs diferent i molt, ha estat una manera diferent de fer escola i us felicito perquè heu portat aquesta situació millor del que molts esperaven, ja comenceu a ser adults i conscients de com canvia la vida d’un dia per l’altre. Aquesta situació, ens ha portat a replantejar-nos moltes coses, hem après a valorar allò que donàvem tan per segur … fins que el vam perdre. Els petons, les abraçades, la companyia de la família, les amistats tan valuoses, ara cobren més valor que tot lo material … i me n’alegro, així te de ser.

Ha estat el meu primer any, ha estat l’últim vostre, no m’he pogut acomiadar i ho enyoro, m’heu arribat a l’ànima, hem compartit molts bons moments, que quedaran en mi per sempre, mai vaig esperar, sentir tanta estima per la vostra part cap mi, m’heu fet plorar d’amor més d’una vegada i sabeu quines són, només he fet en cada moment el que sentia correcte. Us aneu, però us quedeu en el meu cor per sempre, us estimo molt a tots. Toca canviar d’aires, toca nous companys i noves amistats, des de la màxima humilitat us demano: sigueu sempre honrats, honestos i humils perquè si hi ha algú que sempre estarà amb vosaltres tota la vida, sou vosaltres mateixos. Poseu sempre el cor en tot el que feu, ajudeu i deixar-vos ajudar. La vida és meravellosa, sou capaços de treure tots el millor profit de tot el que ella us farà arribar. L’escola segueix, la vida segueix, el meu desig és seguir a l’escola, no depèn de mi. Nous alumnes, nous reptes, la mateixa il·lusió, ajudar a des del cor que cada dia surti tot el millor possible.

Allà on aneu, el cap alt i l’orgull d’haver estat al Marques.Un gran i sentit abraçada a tots

Antonio

Este noble caballero, hoy detiene su corcel, de tal montura se apea, poniéndose a vuestros pies.
El acero, bien guardado, en el cinto ha de quedar, desenvainando la lengua, para facil sea rimar.
Acero fino es el verbo, que cual espada domina, genuflexo se fascina, de la belleza Serena, que vuestra faz ilumina.
Amor sois y !!! Vive Dios !! que nada me ha de callar, amaros sin condición, sea mi primer afán.
No haya lucha ni refriega, en los castillos de ahora, siempre sea yo garante, de la paz de quien le honra.
Feliz Díada tengais, desde vuestros aposentos, la Rosa siempre sois vos, en vuestro mirar la siento.
No he de matar dragón, ni menester lo presiento, quedome leyendo yo, para seguir aprendiendo.