Recentment a l’edifici d’educació infantil hem estrenat un noi espai. Es tracta de la sala de la calma o la sala del silenci.
Percebem aquesta sala com un espai de pau, de tranquil·litat, de descans, de retrobament amb un mateix. Es composa d’una estora gran amb coixins per descansar, estirar-se, escoltar música, mirar
contes, pensar… Hi ha una tarima per a la creació i construcció amb elements de fusta i un plafó i cartolines per a dibuixar. Només entrar es percep una pau infinita perquè la llum és acollidora i sona una música molt suau, hi ha cortines que ajuden a crear aquest embolcall.
Els infants hi poden accedir lliurement, quan ells ho demanen i l’única condició que posem és respectar la necessitat de tranquil·litat pròpia i dels companys i anar descalç.
A l’escola hem cregut en aquest espai com un dret que tenen els infants a relaxar-se físicament i mental, en contraposició al món que estan immersos.
Segur que en algun moment ens ha semblat que l’infant que tenim proper té molta activitat, que encadena una acció amb l’altra, que no té espai per a ell i la seva tranquil·litat; són infants sobreestimulats, nerviosos, ocupats, que sovint se’ls nota tensos en les accions o vocabulari, relacions amb els altres… necessiten parar per millorar el seu benestar i el seu rendiment.
Els resultats que n’estem obtenint són positius: Els infants assisteixen lliurement a la sala, es nodreixen del seu recés i tornen a l’aula. És evident que l’activitat multiproposta que fem a l’aula permet aquest moviment.
