DESCOBRINT LA RIERA DE CALDES

Hi ha una composició musical que és màgica. És aquella que conjuga el riure dels infants amb el cant dels ocells, la remor d’una riera que baixa inquieta i el ball dels arbres que mouen les seves branques en una dansa centenària.

Els Científics i les Científiques de l’aigua hem anat a la riera de Caldes a fer descobertes que mai ens hauriem pensat… I ens hem mullat els peus a l’aigua de la riera que uneix els pobles que representen la nostra aula: des de Lliçà, passant per Palau de Plegamans, fent una visita a Santa Perpètua de la Mogoda i continuant per La Llagosta, on ja li queda poc per unir les seves aigües amb un gran riu que se l’emportarà cap al mar.

I és que heu de saber que la riera Caldes neix a les muntanyes de Gallifa, no gaire lluny del poble (hi podeu anar un dissabte d’aquells solejats); fa el seu recorregut al costat d’un munt de pobles, entre ells Caldes de Montbui, que li dóna el nom, però no sabem per què. D’aquesta manera, la riera, en el seu passeig de 22 quilòmetres, va a parar a l’últim poble, La Llagosta, on serveix d’afluent a un riu important de Catalunya: el Besòs. I barrejant les seves molècules, ballaran dolçament fins arribar a les aigües salades del Mar Mediterrani.

L’Alba ens acompanya en aquesta aventura d‘aprendre i descobrir la riera. Ens convida a composar els sons de la natura amb objectes que trobem a l’entorn per crear la música de la història que ella ens narra. Ens endinsem de peus a l’aigua per sentir a cada cèl·lula de la nostra pell la seva frescor i com s’arrossega al voltant del nostre cos, fent-nos pessigolletes als dits dels peus. Fem equilibris entre la corrent i les pedres i ja ens sentim part de la riera. Ara, en silenci i amb el respecte del lloc om som, descobrim allò que ens és invisible als nostres ulls. Aixequem les pedres i a sota… VIDA! Vida que viu a l’aigua. Petits éssers invertebrats que donen valor a l’aigua que ens remulla, perquè amb la seva presència ens estan dient: “No tingueu por, aquesta aigua és saludable”.

 

   – “Millor que no contaminem l’aigua del riu. Millor que anem amb compte, perquè al riu hi ha animals que hi viuen”.
   – “He après que al riu hi ha sangoneres”.
   – “Jo no sabia que hi havia aquest tipus de “bitxos” al riu”.
   –  “Podem dir que l’aigua del riu no està contaminada”.

 

 

 

 

   – “He après que la naturalesa és bona. No m’ha “traicionat” com altres vegades”.
   – “Podem saber quant mesura un riu, quina temperatura té i quina profunditat té”.
   – “Es poden fer música i sons amb coses de la natura”.

 

 

Podeu veure més fotos a l’àlbum de 3R.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>