©️ Redacció: Servei de Formació Agrària
Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a Daniel Tarrés, docent de l’Escola Agrària del Solsonès.
En Daniel va començar a treballar a l’Escola Agrària del Solsonès l’1 de juliol del 2016, i a la setmana següent ja estava a l’Escola d’Estiu a l’Escola Agrària de Tàrrega. “Va ser un molt bon començament”, comparteix. Al mes de setembre del mateix any ja el van fer tocar de peus a terra i fins al dia d’avui.
Anteriorment, havia estat treballant al Parc Natural del Cadí Moixeró i a RITSA, una petita empresa que gestiona pistes d’esquí i un camp d’aprenentatge, entre altres recursos turístics.
Quines tasques desenvolupes en el teu lloc de feina actual?
En el meu dia a dia, imparteixo les classes dels mòduls de maquinària i instal·lacions, aprofitaments forestals i projecte, i la veritat és que em considero afortunat perquè tot el que faig m’encanta. A més, faig de responsable de l’explotació i organitzo les formacions i els exàmens dels Carnets Europeu de Motoserra (ECC).
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
La millor part són els i les alumnes. Quan vaig començar amb vint-i-set anys m’hi veia molt proper i parlava una mica “el seu llenguatge”, ara tot i que no m’ho sembli, em queden més lluny, però encara m’ho passo molt bé amb ells. M’encanta veure com progressen a taller els que no havien soldat mai o no havien agafat mai una motoserra, i descobrir coses noves als que arriben dient que saben de tot. També m’ho passo molt bé quan anem a concursos o campionats, animant-los i despertant-los una mica l’esperit competitiu, i veure que estan feliços quan guanyen i se senten reconeguts. Però també m’agrada molt trobar-me’ls quan han acabat i veure que han anat a la universitat, o que han muntat empreses i els va bé, o que s’han incorporat amb apicultura perquè a classe van descobrir un món nou… I que m’enviïn fotos de coses guapes que fan a la feina, o de truites enormes que han pescat o cistellades de bolets.
Sempre havies desitjat dedicar-te a la formació?
No des de sempre, però sí que tinc companys que havien estudiat a l’Escola Agrària del Pirineu i quan en parlaven m’agradava força el tema i ho veia com una bona sortida. Tot i que ho veia molt complicat d’entrar-hi, pensava: has de ser un crac i segur que tothom hi vol entrar.
Què suposen les Escoles Agràries per a tu? Per què creus que són essencials les Escoles Agràries?
Les Escoles Agràries som el punt de referència pel que fa a la formació, però també el punt de resposta a problemàtiques, actualització de coneixements i formació de les empreses i professionals del sector. Ho fem i crec que hem de ser imprescindibles en aquest sentit.
Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?
El que més destacaria és que són molt familiars amb el tracte amb l’alumnat, tant de cicles formatius com de formació contínua. I això crea la pertinença al grup, tothom està content de la seva etapa a l’Agrària i la recorda amb il·lusió, els alumnes d’ara i els de fa trenta anys. Ara que visc a Solsona m’adono que ha marcat una etapa a molta gent: a qui et ven la fruita, a la de la carnisseria, al de l’empresa d’explotacions forestals que t’agafa alumnes perquè ell també hi va passar i en té un bon record… En general, tothom ho recorda com una bona etapa i això et fa sentir orgullós de pertànyer-hi.
Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.
Ostres molts moments bons! Quan vam guanyar el Catskills de Jardineria per primera vegada amb els dos Alberts, i tota la classe va fer campana per baixar-los a animar a Sant Boi. Aquell dia em van caure unes quantes llàgrimes. També una Escola d’Estiu que em vaig quedar tancat a fora l’habitació i vaig acabar dormint en un llit plegable al mig de l’Ivan i l’Antoni Cutrona de l’Escola Agrària de Gandesa, aquest dia va ser boníssim.
On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
A l’hivern probablement fent esquí de fons, de muntanya… A la primavera comença la pesca i la bicicleta, i a la tardor la llenya i els bolets. Soc una miqueta de bosc i qualsevol excusa és bona per sortir al bosc o la muntanya.
Quin producte de proximitat no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Pels que ens apassiona menjar és una sort haver acabat treballant i vivint en una comarca on es produeixen molts aliments i de molta qualitat, i treballant al lloc que treballem és un privilegi en aquest sentit. Del Solsonès, sempre hi ha coses al rebost, pèsols negres del Martí, embotits del Godall, formatge del Miracle o de la Valette…
Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Llibres últimament molt pocs, com a molt la revista del Consorci o la Vèrtex. I música en funció del moment del dia, quan vaig cap a l’escola al matí normalment qualsevol cançó de Barricada, Dusminguet… per arribar a classe despert i animat. Però després acostumo a entrar a l’aula taral·lejant-ne alguna del Pot Petit o el cançoner del Mic. Últimament, el meu perfil de l’Spotify és una mica caòtic.
Si vols afegir alguna cosa més que no hàgim parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Les Escoles Agràries són un molt bon lloc per treballar, la feina és molt enriquidora, comparteixes espai amb companys/es que els agrada el mateix que a tu i és maco perquè els uns pels altres t’acabes “encigalant”. D’aquesta complicitat surten bons projectes i activitats per a l’alumnat, a més que sempre estàs al costat del jovent i això anima i fa estar viu i despert.
La feina t’obliga a estar al dia de les novetats en maquinària, legislació, normativa… A més a més, et permet formar-te. Però també mantens el vincle amb el teu sector i les empreses del país i això està molt bé, alhora que coneixes molta gent nova, et fa estar sempre a l’última.
Ara bé, probablement el que menys m’agrada és la rotació de personal. Soc relativament novell a l’escola, però en vuit anys he vist passar ja molts companys i companyes, fa que destinem esforços i cabòries per la feina, quan tots els esforços els hauríem de centrar a donar el millor de nosaltres mateixos per a la formació dels nostres alumnes i l’escola.
Segueix-nos!