L’Anna Frank explica el següent i els alumnes opinen sobre l´últim paràgraf.
Dissabte, 20 de juny de 1942
Jo no havia escrit mai un diari. A qui poden interessar els pensaments d’una noia de tretze anys? Són importants? Ara vull escriure i vull fer sortir del meu cor moltes coses amagades.
Necessito un diari perquè no tinc cap amiga. Però no estic pas sola al món! Tinc uns pares que estimo, una germana de setze anys, una bona casa i més de trenta amigues. I molts nois que s’interessen per mi! Però no tinc cap amic o amiga de veritat. Tu seràs el meu nou amic, diari. Comencem amb la història de la meva vida.
El meu pare és el més bo de tots els pares. El meu pare tenia trenta-sis anys i la meva mare en tenia vint-i-sis quan es van casar. La meva germana Margot va néixer a Frankfurt del Main, a Alemanya, l’any 1926. Jo hi vaig néixer el 12 de juny del 1929. Després, tots vam venir a Holanda, on el pare és director d’una fàbrica de melmelada. La fàbrica es diu Opekta.
El 1940 les coses van començar a anar malament. Va començar la guerra, els alemanys van ocupar Holanda i vam perdre la llibertat. Ara, les noves lleis alemanyes ens fan portar, als jueus, una estrella groga a la roba. Sempre hem d’anar a peu. Només podem comprar en botigues jueves. I hem de ser a casa a les vuit del vespre. Més tard de les vuit, no podem estar ni al jardí. No podem anar al teatre ni al cinema. No ens podem trobar amb els amics cristians. I els nens han d’anar a escoles jueves.
És una vergonya el que feia aquest dictador, perquè abusava del seu poder. Ell pensava que era d’una raça superior.
Els jueus se sentien inferiors, humiliats i menyspreats.