Ni l’alerta de pluja de la primera convocatòria, ni la boira ni el fred de la visita definitiva van deslluir la majestuositat de la Muntanya de Montserrat. És un d’aquells llocs que mai et canses de mirar: imponent, única, i amb aquella silueta inconfusible que fa que no ens sorprengui gens que hagi estat considerada, des de fa segles, la muntanya sagrada de Catalunya.
El Museu guarda autèntiques joies, i la visita guiada ens va permetre descobrir l’origen de la muntanya i del Monestir, i entendre millor el paper que Montserrat ha tingut al llarg del temps en la cultura i la identitat del país.
Tot seguit vam poder escoltar el Virolai cantat pels nens de l’Escolania. Van ser uns 20 minuts molt emocionants: la basílica plena de gom a gom, un silenci absolut i les veus dels escolans, pures i potents, omplint l’espai amb una força que posa la pell de gallina.
I després de dinar… a caminar! Alguns van enfilar camí cap al Mirador de Sant Miquel, amb unes vistes espectaculars, mentre que d’altres van optar per visitar la Cova de Montserrat.
I de tornada a l’autocar… les converses ja giraven al voltant de la pregunta… Quin serà el destí de la pròxima sortida?
Comentaris recents