L’arquitectura El funcionalisme i l’organicisme • El primer gran corrent innovador del segle XX va ser el funcionalisme, que va tenir lloc els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquest estil es basa en la recreació de simples formes geomètriques pures, sense decoració, i concebien l’obra arquitectònica com un element útil i bell alhora. – El desenvolupament d’aquesta nova arquitectura va […]

Les avantguardes artístiques • Les avantguardes artístiques, moviments essencialment pictòrics, van aparèixer a l’inici del segle XX. • Encara que amb plantejaments diferents, tots aquests corrents artístics van tenir en comú la negació de l’art del passat, el rebuig de la imitació de la realitat i l’experimentació amb nous materials i noves tècniques. • El Fauvisme (Matisse, Derain) va proclamar la llibertat

  L’arquitectura historicista •En la primera meitat del segle, l’arquitectura s’inspirava en models històrics. •Així, es continuaven construint edificis d’estil clàssic, però també van aparèixer per influència del romanticisme els estils neogòtic, neoromànic, neomudèjar, etc. – Seguint la cerca de les pròpies arrels va sorgir l’arquitectura historicista, que recreava manifestacions artístiques d’altres èpoques (neogòtic). L’arquitectura del

 La pintura romàntica •La majoria dels pintors romàntics reflecteixen a les seves obres els valors de l’època: la diversitat, l’aspiració a la llibertat individual, l’historicisme, la comprensió de la natura i la predilecció per allò imaginari. • Els principals trets de la pintura romàntica són: – Moviment. Suposa una ruptura amb l’estil neoclàssic, solemne i immòbil. – Color i llum. Utilitzen colors brillants, aplicats amb pinzellades

El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l’Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l’obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació

L’art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle xii i inicis del segle xv, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement. Es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general. El gòtic es va diferenciar de l’art romànic pel

L’art romànic es va desenvolupar a l’Europa Occidental del segle XI al xiii, després de la descomposició de l’Imperi carolingi. A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s’estengué

  Per art romà (sense adjectius ulteriors) s’entén l’art de l’antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d’Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L’art de la part oriental de l’Imperi, després de la caiguda d’Occident, si bé està en

L’art de l’antiga Grècia és l’estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica. La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D’aquesta, van sorgir els conceptes i principis de