L’art de l’antiga Grècia és l’estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D’aquesta, van sorgir els conceptes i principis de l’art, la filosofia i el saber posterior. L’art grec s’inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.
Els historiadors d’art defineixen, en general, l’art grec antic com l’art produït a la regió de llengua grega entre el segle x aC i el segle I dC i n’exclouen, en general, l’art de les civilitzacions minoica i micènica, que existia entre el segle xv aC i el segle XII aC; encara que s’hagi tractat de cultures que parlaven el grec, no existeix continuïtat —o n’existeix molt poca— entre l’art d’aquestes civilitzacions i l’art grec posterior. En lloc de les representacions vegetals naturalistes de l’època micènica, apareixen els dissenys amb línies geomètriques i només més tard es torna a la representació d’animals i persones amb formes esquemàtiques. Es va passar per diversos períodes, copiant-se d’anteriors civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia, però sempre amb creacions noves.
L’Acròpoli d’Atenes és l’acròpoli grega més important. Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta es van edificar durant l’època de Pèricles (499–429 aC).
Els pintors i els escultors grecs van adquirir la seva tècnica per l’aprenentatge, sovint iniciats pel seu pare i protegits per rics mecenes. Encara que alguns van ser cèlebres i admirats, no tenien el mateix estatut social que els poetes o els dramaturgs de la mateixa època. Fou des del període hel·lenístic, després del 320 aC, quan els artistes van començar a ser reconeguts com una categoria social de ple dret.
Visioneu el vídeo sobre art grec
Feu activitats 3a sessió d’art del formulari que apareix avall
