El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII.
Com a corrent artístic va influir la literatura, l’escultura, la pintura, l’arquitectura i les arts escèniques. L’art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s’havia fet servir per a descriure quelcom artificialment complex i extravagant, i no va ser fins al segle xix quan va començar a fer-se servir per a anomenar l’art i l’arquitectura del segle XVII, amb què es van crear alguns dels edificis, escultures i quadres més grans i dramàtics de la història de l’art. L’estil barroc va sorgir a mitjans del segle XVI, després del Concili de Trento. D’ací es va estendre cap a la major part d’Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigia no sols a les elits sinó al poble illetrat. Així, en òpera, dansa, teatre, pintura i arquitectura, el barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d’ornamentació. Durant els segles XVIII i XIX, el terme «barroc» va tenir un sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional. Fou revalorat a la fi del segle XIX per intel·lectuals com Jacob Burckhardt; i el segle xx fou analitzat de nou per Benedetto Croce i Eugeni d’Ors. En general s’entenia com l’etapa de decadència que seguia a qualsevol corrent artístic.
Mireu aquesta presentació sobre el Barroc (teoria)
Visioneu aquest vídeo sobre l’art del Barroc
Feu les activitats del formulari de sota
