L’art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle xii i inicis del segle xv, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement. Es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general.
El gòtic es va diferenciar de l’art romànic pel fet que cercava crear les seves pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques però el llenguatge visual volia transmetre confiança i riquesa per mitjà de l’elegància, el luxe i les línies estilitzades. El terme «gòtic», referit a l’art, es va començar a usar al segle xv per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins aleshores i considerat bàrbar, del poble got que va destruir l’arquitectura i l’art de l’Imperi Romà. En contraposició, crearien el mot renaixement per a descriure el ressorgir de l’estil clàssic romà.
A l’Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle xiii, el nou estil adopta un caràcter internacional que es difon pel Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, els regnes de la península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
Mireu aquesta presentació (teoria)
Visioneu aquest vídeo sobre l’art gòtic
Feu les activitats del formulari de sota
