El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l’Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l’obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d’un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l’Europa de l’edat mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l’ésser humà, l’interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.
Característiques artístiques
De forma genèrica hom pot establir les característiques artístiques del Renaixement en tres:
-
- La tornada a l’antiguitat. Ressorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els ordres clàssics, la utilització de motius formals i plàstics antics, la incorporació d’antigues creences, els temes de mitologia, d’història, així com l’adopció d’antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d’estudi dels monuments antics i de teorització sobre els sistemes de proporcions per captar l’esperit del classicisme i no només les seves formes. Per tant no en serà una còpia servil, sinó la penetració i el coneixement de les lleis que sustenten l’art clàssic.
- Ressorgiment d’una nova relació amb la Naturalesa com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s’assembla més al natural i aquesta imitació no és incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit platònic, ja que l’artista ha de seleccionar les formes per captar la bellesa. En conseqüència aquesta nova relació amb la naturalesa va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La matemàtica es convertirà en la principal ajuda d’un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellesa. L’aspiració d’accedir a la veritat de la Naturalesa, com en l’antiguitat, no s’orienta a fer el coneixement de fenomen casual, sinó a fer la penetració de la idea.
- L’actitud antropocèntrica: «l’home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l’aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l’escultura. Aquesta nova predisposició artística és essencialment cultural i pressuposa en l’artista una formació científica que, alhora, li permet alliberar-se d’actituds medievals.
Mireu aquesta presentació sobre el Renaixement (teoria)
Visioneu aquest vídeo sobre l’art del Renaixement
Feu les activitats del formulari de sota
