Per art romà (sense adjectius ulteriors) s’entén l’art de l’antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d’Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L’art de la part oriental de l’Imperi, després de la caiguda d’Occident, si bé està en continuïtat amb l’Imperi Romà, s’anomena art romà d’Orient.
Les formes artístiques autòctones en la fase de l’origen de Roma i de la Primera República Romana eren força elementals i poc refinades. Amb el contacte que Roma tindrà progressivament amb la civilització grega anirà apreciant-ne les formes, mentre menystindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conqueridors romans. Amb el pas dels segles, l’art grec s’anirà apreciant més, però no mancaran tendències autòctones anticlàssiques que seran un element de continuïtat amb l’art romànic posterior.
Les primeres manifestacions de l’art romà varen néixer sota l’influx de l’art etrusc, i de seguida es van contagiar de l’art grec, amb el qual els romans varen entrar en contacte a les colònies de la Magna Grècia del sud d’Itàlia, que Roma va conquerir en el procés d’unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va augmentar quan, al segle II aC, Roma va ocupar Macedònia i Grècia.
Fins a cert punt es pot pensar que l’art de Roma és una imitació i ampliació de l’art grec, i per descomptat de l’art etrusc, però l’esperit que va animar els artistes romans és totalment diferent d’aquells. La Roma conqueridora i urbanista va tractar d’unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seves obres requerien.
Visioneu el vídeo sobre art romà
Feu activitats 4a sessió d’art del formulari que apareix a sota.
