L’art romànic es va desenvolupar a l’Europa Occidental del segle XI al xiii, després de la descomposició de l’Imperi carolingi.
A banda de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s’estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península Ibèrica.
En un principi, l’estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau, s’aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures; molt sovint, amb la porta d’entrada situada al cantó de migdia com a única obertura, amb escasses finestres de doble esqueixada. Només a l’exterior dels absis i murs, s’hi ressaltava alguna lesena i arcuació cega. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.
A la fi del segle XI, s’hi produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l’ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells, etc. Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars o claustres. Però sempre limitats pels recursos arquitectònics que tant millorarà l’estil gòtic.
Mireu aquesta presentació ( teoria)
Visioneu aquest vídeo sobre l’art romànic
Feu les activitats del formulari de sota
