| Aquest ODS ens convida a no deixar ningú enrere, principi transversal en tota l’Agenda 2030.
La reducció de les desigualtats exigeix un canvi transformador. Cal redoblar els esforços per erradicar la pobresa extrema i la fam, i invertir més en salut, educació, protecció social i ocupació digna, especialment a favor de la gent jove, les persones migrants i altres col·lectius vulnerables.
Aquest objectiu aborda la inclusió social, econòmica i política de totes les persones forjant vincles i trencant barreres d’edat, gènere, classe, capacitats, llengua, origen o orientació sexual.
|
Es tracta de situar les ciutats al centre del desenvolupament sostenible en un món cada vegada més urbanitzat.
Les ciutats han d’esdevenir capdavanteres en la generació de sistemes humans perdurables i de qualitat i han de garantir la seguretat i els mínims d’una vida digna per a tota la ciutadania: un habitatge en condicions assequibles, els serveis bàsics, l’educació i la sanitat, però també la mobilitat (amb una bona planificació), espais verds de qualitat i una vida comunitària activa.
Les ciutats han de planificar el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllant per la protecció del patrimoni cultural i natural, assegurant la integració territorial i aportant respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles desastres o crisis.
|
Es tracta de reduir el nostre impacte sobre el planeta produint i consumint només allò que necessitem.
L’ODS 12 posa el focus en la promoció de la gestió sostenible i de l’ús eficient dels recursos naturals, en la reducció de la generació de residus i del malbaratament d’aliments, i en el foment de la gestió ecològicament racional dels productes químics en les pràctiques de producció i consum.
Aquest ODS aspira a garantir una gestió correcta dels residus inevitables, sobretot dels que són tòxics. Pel que fa a les empreses, especialment a les grans i a les transnacionals, se’ls demana que actuïn de forma més sostenible i transparent. Els poders públics també poden fer-hi molt, a través de les seves polítiques fiscals i de contractació, i d’impuls a la conscienciació social sobre desenvolupament i estils de vida sostenibles.
|