| El canvi climàtic és el repte ambiental més rellevant a què ha de fer front la humanitat al segle XXI i cap país en pot restar al marge.
L’ODS 13 ens convida a prendre mesures per combatre el canvi climàtic, centrades en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’acord amb el que es vagi establint al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
Això comporta integrar les accions contra el canvi climàtic en totes les polítiques públiques (de l’economia a la salut, passant per tots els àmbits de govern), implementar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic, desenvolupar plans de prevenció i d’actuació davant fenòmens extrems, i educar intensament la ciutadania perquè actuï en conseqüència i aprengui a protegir-se de forma autònoma en situacions crítiques. |
Els oceans, per la seva composició i característiques, garanteixen l’estabilitat climàtica i permeten que la Terra sigui un planeta habitable.
A més, proveeixen d’aliments i altres productes la meitat de la població del món. Tot i això, les grans masses d’aigua, mars i oceans, es veuen sotmeses a una intensa pressió. Els oceans reben grans quantitats de contaminants, sobretot des de terra ferma (químics, sobretot de l’agricultura, i tot tipus de plàstics, entre d’altres), i pateixen una sobreexplotació dels recursos pesquers.
L’ODS 14 aborda els greus problemes que afecten els mars i els oceans. Es tracta de protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners, amb la perspectiva de conservar almenys el 10 % de totes aquestes àrees. D’altra banda, s’ha de poder preservar la pesca impulsant sistemes pesquers que fomentin la capacitat de regeneració dels ecosistemes. |
Els ecosistemes terrestres garanteixen el funcionament del planeta i l’equilibri de tots els cicles naturals, i aporten serveis que beneficien tots els éssers vius (aire net, retenció de les aigües, proveïment d’aliment, etc.).
L’ODS 15 tracta de la conservació, la restauració i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes i els d’aigua dolça, fent especial esment de la preocupació pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya. Aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats resulta imprescindible per preservar la biodiversitat, que és l’altra gran fita d’aquest objectiu.
Per preservar els ecosistemes terrestres és necessari conèixer-los bé, incorporar la gestió ecosistèmica en la planificació del territori amb una visió holística i interconnectada, així com protegir les espècies amenaçades i garantir una bona gestió dels espais protegits.
A més, cal revertir la degradació dels ecosistemes (desertització, etc.) i prendre mesures per evitar el tràfic d’espècies i la introducció d’espècies invasores. |