L’escola Tagamanent es va construir, l’any 1982, en els terrenys de Can Violí, masia que estava voltada de camps d’oliveres i vinyes. La masia era on ara hi ha l’institut Blancafort i l’escola està en un dels camps d’oliveres que l’envoltava.
En aquell moment a la Garriga hi havia tres escoles: el Puiggraciós, el Sant Lluís i l’Alpe (ara dit SEK). D’aquestes escoles només el Puiggraciós era escola pública, la segona va ser el Tagamanent.
Va començar amb 240 alumnes de 1r a 7è d’EGB i una plantilla de 7 professors. Gairebé tots eren alumnes que venien de l’escola Puiggraciòs, així com també alguns dels seus mestres. Al curs següent 1983-1984, a l’escola ja hi havia alumnes des de P-4 a 8è d’EGB.
El funcionament de l’escola era similar a l’actual però hi ha diferències que cal recordar. A les aules el nombre d’alumnes era més alt, algun any a la classe de 2n van arribar a ser fins a 36 alumnes. En aquells primers anys no hi havia mestres especialistes: educació física, música, anglès, educació especial. Els mitjans tecnològics eren molt diferents no hi havia fotocopiadora, ni ordinadors, ni pissarres digitals… però sí hi havia moltes ganes de treballar i crear una escola on els alumnes gaudissin aprenent.
La llengua bàsica d
’aprenentatge era el castellà, anys més endavant es van iniciar els programes d’immersió lingüística fins arribar a l’aprenentatge en català.
Com a l’escola no hi havia mestres especialistes l’ajuntament contractava professionals que feien l’educació física, la música, l’atenció psicològica i la logopèdica. Així va ser fins que el Departament d’Ensenyament va anar nomenant aquests professionals. Tot i això el nostre ajuntament encara contracta la logopeda, que ve dos dies a la setmana al centre.
El primer any, el menjador encara no estava organitzat i els alumnes que es quedaven a dinar anaven a l’escola Puiggraciós a fer-ho. El curs següent ja va començar, tot i que el menjar era portat de fora. Poc a poc gràcies als esforços dels mestres i de l’AMPA van aconseguir el material necessari per a cuinar al centre.
Al principi la gestió del menjador la portaven els mestres, que també feien el monitoratge. Més endavant el van portar els pares fins a l’any 1997, quan la gestió va a passar a una empresa. Des de llavors es continua amb aquest model de gestió i el seguiment el fa una comissió de menjador formada per pares i mestres.
A la cuina i al menjador s’han dut a terme obres diverses vegades ampliant la cuina, insonoritzar el menjador, fent una pica i renovant l’equipament de cuina.
L’escola anava anat creixent, és per això que a l’any 86 es van instal·lar aules prefabricades o “barracons” al pati de dalt. Aquest fet va fer que els pares, mares i mestres de les dues escoles públiques i l’Ajuntament sol.licitessin al Departament crear una nova escola a la Garriga. Al curs 1988/89 s’inaugurava l’escola Pinetons amb 5 aules prefabricades on anirien nens de P-4 fins a 3r.
Tot i això a l’any 1991 i durant dos cursos, els nens i nenes de P-3 del Tagamanent, van haver d’anar a Can Sala, edifici actual de l’escola de Música, per manca d’espais a l’escola. AMPA, professorat i Ajuntament van començar a demanar al Departament la construcció d’un aulari per al Parvulari. Van caldre 10 anys per aconseguir-ho. El setembre del curs 2001/2002 es va inaugurar.
Altres aspectes que també han anat canviant amb el temps, ja que una escola poc a poc i amb el temps es va dotant de més recursos, han estat la creació dels patis, jardins, hort, zones esportives, biblioteca, aula d’informàtica,… alguns per necessitats d’espai i altres per adaptar-se als canvis tecnològics que durant aquests 25 anys s’han anat produint.
Tots aquests canvis han suposat un esforç considerable i un treball compartit entre professors i pares i mares per aconseguir-los.
La població de La Garriga ha passat en pocs anys d’uns 6.000 habitants als 15.000, aproximadament, que té actualment. Això ha fet tornar a créixer la demanda de places escolars i per això al 1999/2000 es comença, amb mòduls prefabricats, una nova escola, que actualment ja està construïda i que és el Giroi. Així com a l’inici del Tagamanent la majoria d’alumnes i mestres van venir de Puiggràcios a l’inici del Giroi els mestres i la majoria d’alumnes eren de Tagamanent.
Al llarg d’aquests anys són molts els mestres que han treballat a les seves aules, com també són molt els pares i mares que han estat membres a l’AMPA. Cal destacar la feina que junts han realitzat i continuen realitzant per aconseguir mantenir i millorar la nostra escola. Junts s’ha volgut i es vol mantenir l’esperit de l’escola per tal que els nostres alumnes gaudeixin aprenent i visquin l’escola com un espai propi on trobaran companys i companyes i on viuran experiències úniques que els aniran formant com a persones.
Com ja hem comentat som una escola petita, d’una sola línia, que actualment compta amb una plantilla de 15 professors i uns 215 alumnes. Valorem molt la relació entre els alumnes de les diferents aules, no només en les coincidències en els espais de lleure, sinó que també duem a terme activitats entre grups i etapes diferents. Disposem dels mitjans necessaris per dur a terme un ensenyament adequat als nostres temps i gaudim d’uns espais exteriors amplis rodejats d’oliveres i amb unes vistes priviliegades de la nostra comarca.
